Les importacions d'arròs de Mercosur a la Unió Europea augmenten un 200% en els últims quatre anys

Les importacions d'arròs als mercats de la Unió Europea procedents dels països de Mercosur (l'Uruguai, l'Argentina, Paraguai i el Brasil) s'han incrementat més d'un 200% en els últims quatre anys i, amb el nou acord en cerns, suposen una nova amenaça per als productors de la Comunitat Valenciana segons denuncia LA UNIÓ de Llauradors perquè es pretén que entren 60.000 t. anuals ja sense cap mena d'aranzels.

L'organització ressalta que, des de l'any 2015, les importacions han passat de 54.846 tones a les 165.885 del passat any, sent l'Uruguai el principal exportador que ha duplicat la seua presència en els mercats comunitaris arribant a les 79.269 t. del passat any, quasi el doble que en 2015 (40.819 t.), i tot això sense aranzels.

Ara, en l'acord subscrit a la fi de juny per les autoritats de la UE i Mercosur es contempla una quota d'exportació d'arròs lliure d'aranzels de 60.000 tones anuals a la UE des d'aquest grup de països de Sud-amèrica.

La Comissió Europea ve llançant en els últims temps la idea que l'Uruguai disposa d'una indústria arrossera obsoleta i que la major part de les seues exportacions són d'arròs de gra partit i, per tant, amb destinació principal a l'alimentació animal, amb l'objectiu, segons el parer de LA UNIÓ de no crear preocupació al sector arrosser europeu.

No obstant això, la informació recaptada per LA UNIÓ demostra tot el contrari. L'Uruguai, en aquest cas, compta amb un gran conglomerat d'empreses encapçalat per SAMAN -que maneja aproximadament el 50% del total de la producció d'arròs de l'Uruguai-, disposa d'una infraestructura industrial i tecnològica d'última generació que li permet completar amb èxit el cicle productiu i comercial de l'arròs, aconseguint una capacitat de processament anual de més de 600.000 tones d'arròs que assequen i emmagatzemen en sitges pròpies, per a després molinar-ho i envasar-ho. Per a això, compten amb nou plantes industrials situades en els punts més estratègics de la conca arrossera de l'Uruguai.

Altres empreses arrosseres com Casarone Agroindustrial o, sobretot, Coopar, S. a. disposen també de producció i indústria processadora d'arròs competitiva. De fet, aquestes dues juntament amb SAMAN formen part d'empreses associades o vinculades entre si com Arrozur, Galofer o Comisaco que els permeten produir, comercialitzar i fins i tot generar energia amb la corfa de l'arròs; el que posa en dubte l'obsolescència que maneja la Comissió Europea sobre la indústria arrossera uruguaiana.

Insisteix LA UNIÓ en la necessitat de realitzar estudis d'impacte econòmic sobre aquells sectors més sensibles de l'Acord amb Mercosur a fi de conéixer els efectes a mitjà i llarg termini sobre els productors d'un sector que ja s'ha vist molt castigat per altres acords amb països tercers del sud-est asiàtic com Cambodja i Myanmar, per als quals la UE ja es va veure obligada a activar la clàusula de salvaguarda.

Enric Bellido, responsable sector de l'arròs, afirma que “les autoritats europees han de ser conscients que amb aquest tipus d'acords es potencia la producció i comercialització en eixos països tercers i s'afona la nostra; no hi ha més que veure como ha augmentat per exemple Sud-àfrica la seua capacitat productiva i comercialitzadora a l'empara de l'acord d'associació amb la Unió Europea. A més, existeix un clar greuge comparatiu entre uns països i uns altres en l'aplicació de productes fitosanitaris i seguretat alimentària”.  

EVOLUCIÓ DE LES IMPORTACIONS ARRÒS MERCOSUR A LA UNIÓ EUROPEA

Mesura: Tones 

Font: Datacomex-Comerç Exterior