La Confederació Hidrogràfica del Xúquer inicia la demolició a Bellús de l'assut del Molí de Malanya en el riu Albaida
La Confederació Hidrogràfica del Xúquer ha començat els treballs de demolició de l'assut del Molí Malanya, en el riu Albaida, en el municipi de Bellús, amb el doble objectiu d'eliminar el perill que suposa per a les persones la seua falta de manteniment i assegurar la continuïtat fluvial del riu.
L'assut es trobava sense cap ús ni aprofitament, des de feia més de tres anys, i mancava de concessió vigent. A causa de la falta de titular i per tant de manteniment, es trobava molt deteriorat i suposava un perill per a les persones, perquè era utilitzat com a via de pas per a travessar el riu, mancant de qualsevol mesura de seguretat.
Eliminació d'assuts per a millorar la connectivitat longitudinal del riu
Un assut és una estructura hidràulica que s'emplaça de manera transversal al llit d'un riu, a fi de generar una barrera per a sobreelevar el nivell de l'aigua i provocar que un percentatge del cabal es desvie cap a un altre sistema de conducció, per exemple, una séquia. Originàriament, els assuts eren utilitzats per al reg, però també per a desviar el riu i produir força motriu per a molins i altres infraestructures hidràuliques.
No obstant això, la construcció d'assuts ha generat canvis dràstics en les condicions naturals dels nostres rius, per l'alteració del règim natural dels cabals i de la seua velocitat, així com per l'efecte barrera que produeixen en el flux de sediments i en els desplaçaments de la ictiofauna, especialment en el cas d'espècies migratòries.
Dins del Marc de l'Estratègia Nacional de Restauració de Ríos, del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITERD), i a través dels objectius ambientals fixats en els respectius Plans Hidrològics de les Demarcacions Hidrogràfiques, es fomenta l'eliminació d'assuts obsolets per a recuperar la continuïtat longitudinal dels rius i, fins on siga possible, les seues condicions naturals.
L'eliminació d'aquests assuts comporta grans beneficis ambientals, entre altres:
• Millores en la connectivitat fluvial per a processos biològics i espècies.
• Afavoreix el funcionament hidromorfològic i la dinàmica dels sediments, evitant problemes d'erosió aigües avall, així com l'aportació d'aquests sediments als deltes i les platges.
• Implementa les característiques naturals de l'hàbitat físic com ara velocitat de l'aigua, substrat, llocs de refugi, etc.
• Contribueix a millorar la qualitat de l'aigua.
• Contribueix a recarregar els aqüífers.
En el cas de l'assut del Molí Malanya, la seua presència podria posar en perill l'eficàcia de les actuacions d'eliminació de l'espècie invasora Arundo donax que s'estan realitzat en el municipi de Bellús, ja que l'acumulació i sedimentació de llims aigües amunt propícia l'aparició i dispersió d'aquesta espècie exòtica invasora.
L'eliminació d'aquest assut està contemplada en la mesura del Pla Hidrològic del Xúquer 2015-2021 denominada: “08M0233 - Millora de la connectivitat longitudinal en els rius Clariano, Micena, Cànyoles, Barxeta, Albaida i Rambla Casella”.
Legislació aplicable
L'eliminació d'assuts té el seu suport i justificació en diverses normes legislatives. D'una banda, en l'apartat a) de l'article 92 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'Aigües, que estableix entre els objectius de la protecció de les aigües i del domini públic hidràulic, “previndre la deterioració, protegir i millorar l'estat dels ecosistemes aquàtics, així com dels ecosistemes terrestres i aiguamolls que depenguen de manera directa dels aquàtics en relació amb les seues necessitats d'aigua.”
D'altra banda, l'article 28.1 de la Llei 10/2001, de 5 de juliol, del Pla Hidrològic Nacional, regula la protecció del domini públic hidràulic i les actuacions en zones inundables, de manera que imposa l'obligació que: “en el domini públic hidràulic s'adoptaran les mesures necessàries per a corregir les situacions que afecten la seua protecció, incloent-hi l'eliminació de construccions i altres instal·lacions situades en aquest”.
D'acord amb això, quan l'Organisme de conca tinga constància de l'existència d'una infraestructura abandonada en el domini públic hidràulic, haurà de procedir a la seua demolició i retirada posterior dels residus i enderrocs corresponents, eliminant la barrera física i restituint la connectivitat longitudinal del llit.
Respecte del patrimoni hidràulic
Amb l'objectiu de salvaguardar la informació patrimonial corresponent a aquesta infraestructura, abans de procedir als treballs de demolició, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, O.A., ha encarregat un estudi arqueològic previ, per part d'un tècnic competent, destinat a determinar els possibles valors culturals, històrics i patrimonials de l'assut, acompanyat d'un projecte de seguiment arqueològic dels treballs de demolició per a documentar les actuacions.
La demolició serà parcial, afectant només la zona central de l'assut, eliminant, d'aquesta manera, la barrera física i restituint el perfil longitudinal natural del llit del riu. En canvi, es conservaran els estreps de l'assut, amb la finalitat de preservar un testimoniatge de l'arquitectura hidràulica del nostre territori.
Finalment, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, O.A., instal·larà una cartelleria informativa a l'entorn de l'assut que donarà testimoniatge de la història de la infraestructura anteriorment existent, a fi de donar rellevància als valors culturals d'aquesta.
