La Generalitat projecta un corredor verd al llarg de la CV-400 amb una extensió similar al Jardí del Túria

La Generalitat impulsarà en els sectors 6, 7 i 11 del Sistema de Parcs Metropolitans de València un corredor verd al llarg de la CV-400, també coneguda com a avinguda del Sud, amb una superfície de 180 hectàrees, és a dir, tan gran com el jardí del Túria, “que beneficiarà 100.000 habitants de sis municipis, mitigarà inundacions i ens situarà a l’avantguarda mediambiental metropolitana d’Europa”.

Així ho ha assenyalat el comissionat per a la Recuperació, Raúl Mérida, que ha mantingut una reunió de treball per a tractar la iniciativa amb els alcaldes de Paiporta, Vicent Ciscar; de Massanassa, Francisco Comes, i de Benetússer, Eva Sanz, així com amb representants dels ajuntaments d’Alfafar, Catarroja i València, ja que la iniciativa beneficia també el barri de la Torre.

En la trobada, en què s’han exposat les línies mestres del projecte i els representants municipals han tingut l’oportunitat de fer aportacions, han participat també la directora general de Recuperació i Reconstrucció, Sandra Castillo, i el coordinador del projecte de parcs inundables, Vicente Dómine.

“Des de la Generalitat impulsarem una corona verda que permetrà recuperar una zona de l’Horta Sud que va ser arrasada per la riuada i transformar-la en un espai lliure per a l’oci i l’esplai de les persones, que, a més, contribuirà a reduir el risc de futures inundacions, actuarà com a protecció contra el clima, impulsarà la mobilitat i fomentarà les activitats saludables”, ha assenyalat Raúl Mérida. 

El comissionat ha explicat que la iniciativa té un caràcter eminentment “metropolità” i contribuirà a “vertebrar els nuclis urbans confrontants”. En este sentit, incorporarà “passejos longitudinals, zones arbrades i ciclovies, i recuperarà la xarxa de sendes tradicionals que unia estos municipis situats a una distància pròxima, en alguns casos a tan sols un quilòmetre, però que només estan comunicats actualment per la xarxa viària”.

Mérida ha explicat que la riuada va suposar “un desastre sense precedents”, però que d’esta experiència podem “extraure lliçons” i, sobretot, aprofitar l’oportunitat per a recuperar el que s’ha perdut “amb criteris de resiliència i de sostenibilitat”. Així, ha advocat per impulsar noves iniciatives de futur que ens porten a eixir d’esta etapa “més preparats, amb una millor configuració del territori i amb infraestructures més preparades, que retornen la confiança i la seguretat a les persones”.

Ciclovia a través del pont de la Solidaritat

En els sectors 6 (Cotelles) i 7 (Paiporta nord), que sumen un total de 45 hectàrees, des de la Generalitat es planteja la creació de dos àmplies zones d’acumulació de cabals (ZAC) compatibles amb l’ús com a parc o prada. 

Així mateix, s’estudia la possibilitat que part d’estes zones puguen tindre làmines d’aigua, permanents o temporals, tant pel seu interés paisatgístic com pel paper que poden exercir com a refugi a l’avifauna i de suport a la biodiversitat. La iniciativa també planteja la conformació de dics de protecció al nucli urbà, que permeten albergar refugis climàtics i zones arbrades.

Per a facilitar l’accés de la població, s’habilitarà una ciclovia que connecte Paiporta amb València, situada a escassos cinc quilòmetres, a través del pont de la Solidaritat. Així mateix, es plantegen dos connectors amb el centre de la població, un des de la plaça de l’Església i un altre des del parc de Villa Amparo. 

Esta zona verda també podria albergar la iniciativa de l’Ajuntament de Paiporta de crear un centre d’interpretació del territori de l’Horta Sud, en particular a l’entorn de l’estació de Ferrocarrils de la Generalitat, que d’esta manera es convertiria en la gran porta d’entrada al Sistema de Parcs Metropolitans. 

Anell verd paral·lel a la CV-400

Per part seua, les actuacions en el sector 11 (Bulevard sud), que supera les 90 hectàrees, beneficiaran municipis com ara Benetússer, Massanassa, Catarroja i el barri de l’Orba d’Alfafar. 

En este cas, la banda existent entre el traçat de la CV-400 i la séquia de Favara es transformarà en un espai d’oportunitat per a desenrotllar un passeig verd amb zones arbrades, per a facilitar així àrees d’esplai als municipis confrontants. 

Este ús públic es combinarà amb zones de retenció i laminació que minoren el perill en els nuclis urbans de les localitats referides. Perquè tota esta superfície puga ser disfrutada pels ciutadans, es planteja una xarxa d’itineraris que recupere els camins tradicionals.

Parcs metropolitans

La dana va tindre un fort impacte sobre les persones i sobre el territori. Les zones agràries de l’Horta Sud van quedar completament devastades i, actualment, la majoria de les parcel·les continuen sense cultius i sobre estes comencen a desenrotllar-se processos de degradació paisatgística i ambiental.

En este context, la Generalitat va impulsar el projecte Sistema de Parcs Metropolitans de València amb l’objectiu de regenerar el territori i crear zones verdes que al mateix temps protegiren els entorns urbans contra futures inundacions, com a complement a les obres de canalització que ha de realitzar el Govern central.

Per a accelerar l’execució d’este macroprojecte de parcs inundables, la Generalitat va dividir l’actuació en 18 sectors, i este divendres s’han presentat als municipis les línies principals de tres d’estos, el 6 (Cotelles), el 7 (Paiporta) i l’11 (Horta Sud), que estan units entre si. L’objectiu és avançar de manera coordinada en la regeneració territorial, la protecció contra futures riuades i la millora dels espais lliures a l’Horta Sud.

En estos moments, la Generalitat està centrada a concretar les característiques tècniques de cada sector, acabar de coordinar les actuacions amb els ajuntaments i definir els perfils d’intervenció, especialment en matèria de retenció i laminació d’avingudes, recuperació del paisatge i dotació d’espais lliures i equipaments. 

Una vegada llançat el projecte, es convocaran els concursos per a la redacció dels projectes de construcció i, en paral·lel, el concurs internacional de disseny global del Sistema de Parcs Metropolitans, amb la finalitat de garantir la coherència del conjunt.