Castelló recull les experiències dels parcs agraris de Fuenlabrada i el Baix Llobregat per a avançar en el seu pla de reactivació agrària
La Regidoria de Transició Ecològica de l'Ajuntament de Castelló ha recollit l'experiència dels parcs agraris del Baix Llobregat i Fuenlabrada per a avançar en el pla de reactivació agrària. Aquestes iniciatives han sigut exposades en les Jornades Construint i Alimentant Alternatives en una conferència a través de Mikel Fernández i Sonia Callau, responsables dels parc agraris de Fuenlabrada i Baix Llobregat respectivament, dos de les iniciatives pioneres a Espanya.
“Des de la Regidoria de Transició Ecològica hem fixat la recuperació de l'entorn del cinturó periurbà de la ciutat com un dels grans reptes de la dècada; en aquesta legislatura treballem en la figura del parc agrari, amb polítiques de suport a la transició agrària, amb pràctiques per a incentivar la producció sostenible, amb una mirada de conservació de la biodiversitat i amb canals curts de comercialització; i d’afavorir el relleu generacional tan complicat al nostre camp. En un moment complicat per la pandèmia però que ha convertit a l'agricultura en un sector essencial i ens ha familiaritzat en la importància del nostre sector primari”, va destacar el regidor de Transició Ecològica, Fernando Navarro, que va moderar la taula redona.
Mikel Fernández, tècnic de desenvolupament local del parc agrari de Fuenlabrada, i Sonia Callau, cap de la unitat de suport a espais agraris de la Diputació de Barcelona, van posar de manifest la bona marxa d'aquestes iniciatives i van coincidir que per a la seua consolidació el parc agrari s'ha de projectar com un revulsiu o espai de dinamització que fomente formes producció i comercialització amb valor afegit i amb una marca paraigua que els identifique per a potenciar la seua promoció.
A Fuenlabrada es dóna en una situació similar a Castelló quant a població i pressupostos. Sobre aquest tema, Mikel Fernández va destacar que aquesta proposta va partir del propi Ajuntament i que en la seua trajectòria de huit anys ha aconseguit consolidar-se amb iniciatives promocionals i estratègies que identifiquen al municipi amb el seu producte agrícola, amb mesures vinculades a plans d'ocupació local que posen en valor el producte del parc agrari, o amb punts de venda itinerants, així com un espai d'horta experimental. El paper del parc Agrari, és de divulgació i interacció, va agregar.
Per part seua, Sonia Callau va relatar que el Parc Agrari del Baix Llobregat va ser el primer a nàixer a Espanya, en 1998, i es va basar en el parc agrari de Milà, un gran espai de 40 hectàrees d'extensió. Va ressaltar que aquesta eina ha de tindre la triple funció de posar en valor el territori, l'activitat agrària i el producte que es cultiva, i compta amb un ens gestor. Va subratllar l'aposta per formes de producció de proximitat i va afirmar que “l'agricultor ha passat que sap produir i no sap vendre a ser conscient que ha de diversificar en canals curts de comercialització”. “Ens hem de preguntar si volem grans explotacions dirigides a mercats internacionals o xicotetes per a mercats de proximitat “, va apuntar Callau, que també va incidir en la importància d'una marca paraigua. El Baix Llobregat va començar amb 4 agricultors adscrits quan es va crear i ara integra a 74. La Diputació de Barcelona també gestiona, ha afegit, altres dos parcs agraris: Montserrat i Tordera.
