8 de març/ Entrevista a Silvia Soria, periodista agrària: "Em sent molt implicada en la realitat del sector agrari d'una forma directa i emocional"

Silvia Soria és una periodista valenciana vinculada als temes agroalimentaris des de fa més de 20 anys, és la veu femenina del sector sense dubte. En la seua trajectòria ha rebut prestigiosos premis pel seu treball, el darrer fa uns dies: el Premi Pepe Miquel que atorguen les cooperatives per la seua comunicació responsable. Aprofitant el Dia Internacional de la Dona, Agronews Comunitat Valenciana li ha fet esta entrevista. 

P.- Acabes de rebre el Premi a la comunicació responsable dins dels guardons que les cooperatives valencianes realitzen anualment en memòria de Pepe Miquel. Què suposa esta distinció per a tu?

R.- Va ser un dels millors dies d'estos 25 anys de treball com a periodista. Suposa una mostra de valor, un reconeixement al que sóc i no només al que faig. Perquè, tal i com va dir el president Puig durant el seu discurs al final del acte, jo crec que la meua tasca no és ni la millor ni la més cridanera, però sí és com la d'este mitjà de comunicació... és a dir, diària i responsable. Porte més de 20 anys, dia darrere dia, parlant del sector i amb el sector. Jo no sóc fruit de la crisi que ara ompli tantes portades, i amb raó...jo he sigut testimoni de com anava arribant la situació i fins i tot he advertit que s'apropava.

A més de periodista sóc filla i néta de llaurador i em sent totalment implicada en la realitat del sector d'una forma directa i emocional. Així que jo diría que este premi és un gràcies per ser part del sector més que periodista i un gràcies pels més de 3.500 programes de El Forcat que he fet ja en ràdio i televisió (ni sé ja quants són perquè al programa 3.000 vaig deixar de sumar).

P.- No pares de rebre premis en diferents àmbits, tens lloc casa per a tants?

R.- Sí, he comprat una prestatgeria per a ficar-los al meu despatx. Tenia tot ple de llibres i amb els últims guardons ja no quedava espai. Però ara sí tinc lloc... així que no pare la marxa i que continuen premiant-me que tinc lloc per a algú més.

P.- Quan de temps portes ja fent informació agroalimentària? No te canses?

R.- Porte 21 anys i no... no em cansa perquè este sector és més complexe del que la gent creu, té molts subsectors, mai deixes d'aprendre. A més...hi ha molts esdeveniments que atendre i a mi m'agraden els "saraos".

P.- Has tingut algun problema en el sector per ser dona?

R.- No directament per ser dona. M'explique. Els problemes han sigut més de comoditat que de gènere. Pujar a una segadora amb tacons després d'una gala o una presentació té la seua complicació. En poques paraules, ser dona a vegades suposa una complicació en si mateix, i si l'entorn no està pensat per a dones es nota. Però han sigut problemes amb fàcil solució...unes sabates baixes al cotxe i uns pantalons còmodes han resolt el problema. I si me preguntes per actituts masclistes jo no les he patides. Al revés... em fan sentir una reina. Igual sí he notat alguna mena de proteccionisme, però a mi aixó no em desagrada... i segons de qui fins i tot m'agrada.

P.- No hi ha acte del sector agrari que no estiga Silvia Soria presentant o tirant una maneta. Imaginem que eres conscient del que representa la teua persona per al sector agrari valencià, no? Què te dóna este sector?

R.- Este sector em dona moltes coses, encara que tinc clar que rica no em faré -riu-, però sí...em donen moltes alegries. Podria contar mil... però mira, com exemples, quan arribe a la meua casa de Sueca moltes vegades no puc obrir la porta perque quan s'assabenten que es la meua casa me llancen creïlles per la tanca i la bloquegen. Em criden per a que presente els parlaments de la tractorada, m'envien cartes de felicitació quan me donen un premi, sempre tenen lloc per a mi en la taula, els naix una ovella en un ramat i la bategen amb el nom de Forcat, en Nadal no saben que fer-se per a que tinga el primer vi de la temporada... i així mil coses més! em donen vida i afecte a grapats.

Este sector em dóna moltes coses, encara que tinc clar que rica no em faré

 

P.- Com veus el futur de l’agricultura valenciana en general i el de les dones en particular?

R.- La nostra agricultura está vivint una revolución forçada. El futur és incert, però tenim futur. A més jo crec que serà un futur a dos nivells. Per una banda tindrem el sector més eco i sostenible que despertarà a una nova era i en ella les dones prendran un protagonisme especial perquè l'agricultura i la ramaderia seran l'única alternativa per a tindre un entorn verd i uns pobles vius. I d'altra banda estarà l'agricultura més tecnificada, menys romàntica i més productiva... perquè hi ha que alimentar a molta gent i algú tindrà que assumir eixe repte amb responsabilitat. Les dones també estaran ahí... tenim emprenedores i enginyeres de bandera. Sí sí... futur hi ha. Quan en mig d'una crisi de preus com esta s'estan fent grans inversions i comprant terra és perquè futur hi ha, però serà diferent al que coneguem. Espere que sapiem mantindre les coses bones i canviar les roïns.

La nostra agricultura està vivint una revolución forçada. El futur és incert, però tenim futur

 

P.- Què faries tu per a què deixaren les dones de ser tan invisibles en el sector?

R.- Per a començar cal trencar barreres i despres deixar-nos fer, perquè a les dones ens encanta demostrar de què estem fetes. Ens agraden els reptes i més a les dones d'este sector! Només hi ha una cosa que necessitem, que no ens posen obstacles innecesaris. La resta és qüestió de temps.