Entrevista a José Antonio Rico, president del CAECV: "El producte ecològic valencià té cada vegada millor acceptació social en els mercats"

José Antonio Rico, productor de raïm de taula de La Romana (Vinalopó), és  president del Comitè d'Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana (CAECV) des d'abril de 2015. Coincidint amb el seu mandat l'agricultura ecològica viu un considerable creixement, tant en superfície como en número d'operadors, cimentat també per les polítiques agràries de la Generalitat que l'han impulsat. A punt de concloure el seu mandat -a l'espera d'unes noves eleccions en el Comitè- desgrana per a Agronews Comunitat Valenciana com ha viscut estos quatre anys i els reptes del sector.

P.- Les dades sobre agricultura ecològica a la Comunitat Valenciana se situen en positiu durant els últims anys, què opina al respecte?

R.-   És una clara mostra de la visualització del sector i del treball que s'està fent. Resulta important que tenim cada vegada més superfície i producció, però al meu parer el més rellevant és que som la segona comunitat en número d'empreses dedicades a l'agricultura ecològica de tot l'Estat. Quan una empresa aposta vol dir que hi ha un client final que compra i a la fi que el producte ecològic valencià té bona acceptació social en el mercat.

P.- Per què pot tindre eixa bona acceptació?

R.- Sempre hem tingut bona credibilitat. En agricultura convencional hem sigut des de sempre potents, amb un mercat natural que es troba a Europa, i a l'ecològic l'hem heretat, amb un segell afegit de certificació que ens dóna la qualitat de que es fan bé les coses. Tot això ens ajuda a vendre els nostres productes.

P.- Quan es va constituir el Comitè d'Agricultura Ecològica érem capdavanters en l'Estat, després hem travessat una etapa de menor creixement i ara torna que reviscolem...

R.- Sense dubte que el Primer Pla de Producció Ecològica encetat per la Generalitat ha estat un revulsiu per al sector. Sempre hem treballat de forma silenciosa i quan demanàvem alguna cosa fa uns anys es quedaven en una declaració d'intencions. Ara és diferent.

El I Pla de Producció Ecològic de la Generalitat ha estat un revulsiu per al sector

P.- Tant ha aportat el Pla?

R.- Ha aportat una visualització del sector a tots els nivells: productiu, comercialització, investigació, menjadors públics...ja tothom parla del tema i sap que hi ha uns compromisos socials que desenvolupar. Està clar que el nostre mercat fonamental és la Unió Europea, però hem de treballar per a que l'alimentació ecològica arribe als col·legis, als menjadors públics. Queda molt a fer però ja s'ha obert la porta amb l'impuls públic.

Els productors s'hem vist beneficiats amb el Pla per la bonificació de les taxes per a inscriure's i també per la investigació pública. I en la parta comercialitzadora s'han ampliat els mercats gràcies a les moltes fires en les quals l'Administració autonòmica acudix junt al sector. Tot això ens ha donat una motivació extra.

P.- Caldria donar-li continuïtat al Pla per tant?

R.- Indubtablement que sí. El Pla estava consensuat des del principi i les persones de la Generalitat que estaven al capdavant s'ho creien i saben del que parlen des del coneixement i no només des de la informació. Per tant ara cal iniciar un segon Pla amb tot el que queda i si es pot millorant encara més el primer.

P.- Conselleria d'Agricultura ha tret unes ajudes en les quals subvenciona el 70% de les quotes que una persona o empresa ha de pagar per a entrar a certificar-se en agricultura ecològica. Què opina?

R.- Un operador pel fet d'estar en agricultura ecològica sempre ha estat penalitzat ja que ha de pagar i li fa ser menys competitiu en relació al llaurador convencional. Qualsevol iniciativa nova que represente un suport a la inversió ha de ser benvinguda i a més ens fa ser més competitius. No es tracta d'una quantitat important però el fet simbòlic que l'Administració aposte per tu ja és important per a mi.

P.- No cal més que mirar les xifres per a adonar-se immediatament. Per què està prou més arrelada l'agricultura ecològica en els cultius de secà que en els de regadiu?

R.- A la Comunitat Valenciana tenim clarament dos tipus d'agricultura. En general l'agricultura convencional de secà si té que competir per preu no és competitiva i per això hem de fer una aposta per la diferenciació, per exemple en les varietats. Ara mateixa no veig altra opció viable en l'agricultura de secà a la nostra Comunitat que no siga ecològica, perquè amb el diferencial del millor preu per estar cultivat en eco i les ajudes que pugues tindre s'aconseguix un productor sostenible en el territori. En l'agricultura de regadiu la subvenció no importa tant. Si per exemple t'estàs jugant 20.000 euros en una hectàrea el fet que et donen 500 euros de subvenció ja no és tan rellevant com si passa en el secà.

P.- Terra de cítrics com la nostra però no tant en ecològic...

R.- Cal tindre en compte que una bona part dels productors de cítrics del nostre territori estan organitzats en cooperatives i si la cooperativa no lidera un projecte ecològic el productor ja no pot iniciar-se sector. Si les cooperatives vullgueren es donaria un creixement important en la superfície i producció de cítrics ecològics. Comprenc també a les cooperatives i la seua comoditat d'estar venent cítrics ja a uns clients i no tenen perquè començar una línia diferent. Però quan no fas els deures quan els havies de fer després et venen les sorpreses i vols reaccionar, però la reacció en ecològic són tres anys des de que dones d'alta la parcel·la fins que pots vendre la fruita certificada. Són tal vegada projectes llargs per a unes juntes rectores amb poca paciència, cosa que no passa en l'empresa privada, que ho té molt clar, pren la decisió i actua en conseqüència. Conec moltes cooperatives que apostaren per la doble línia, sobretot en la llima, i ara els va molt bé.

P.- Molts productors ecològics de cítrics es queixen de les dificultats que tenen a causa de la fertilització en comú...

R.- És un dels temes més seriosos sense resoldre i una de les assignatures pendents que tenim en l'agricultura ecològica. El tema coarta la llibertat professional d'un llaurador ecològic per part de la seua comunitat de regants. Me consta que alguna comunitat ja està aplicant-ho per a convencional i ecològic, però la gran majoria no. Cal més investigació, projectes concrets i que l'Administració que subvenciona les comunitats de regants s'ho crega i ho resolga. Tu no li pots negar a un llaurador que no faça agricultura ecològica però clar no li assegures una aigua neta de productes químics...

Cooperatives i comunitats de regants poden fer molt més per a incrementar la superfície de cítrics ecològics a la Comunitat Valenciana

P.- Espanya és el principal país d'Europa en superfície i producció en agricultura ecològica, però en consum d'aliments ecològics estem molt endarrerits. Què passa?

R.- No té molt de sentit que fem productes ecològics i que el consumidor no en menge. No té tampoc massa lògica que fem producció sostenible i que després no utilitzem envasos biodegradables per exemple, tot ha d'anar lligat. A banda d'una producció responsable, has de vendre que no has emprat plàstic en el procés, el reciclatge en origen per a fer compostatge...Hem d'aconseguir lligar tot el que fem i vendre-ho en conjunt al consumidor. L'Administració té un paper important a fer, la transició ecològica ha de ser la suma de diverses accions, no un ximple canvi productiu, sinó també d'una manera de vendre i de consumir. En este últim aspecte pense que els llauradors han d'estar representats en les centrals de compra, en els supermercats... Si una cooperativa ven per exemple 10 milions de quilos i 9,8 ho fa a la mateixa cadena de distribució, no seria lògic que participaren en ella? Una forma de dignificar el treball del llaurador és que puga opinar i en Suïssa ja hi ha casos positius al respecte.

La transició ecològica ha de ser la suma de diverses accions, no un simple canvi productiu, sinó també d'una manera de vendre i de consumir

P.- Quines són les preocupacions que a hores d'ara creus que té el sector ecològic?

R.- A la gent li preocupa sobretot que un creixement desmesurat del sector no puga assumir-ho després el mercat, hem de créixer però amb trellat i sabent el que fem, assegurant-nos la comercialització. Els supermercats veuen la línia ecològica com una oportunitat de negoci, però no m'agradaria que es perdera la identitat del producte. I darrere d'ell hi ha una persona responsable que vol fer bé les coses i arribar al consumidor explicant el procés. És molt important també que la informació arribe als consumidors perquè així són també responsables.

A la gent li preocupa sobretot que un creixement desmesurat del sector no puga assumir-ho després el mercat, hem de créixer però amb trellat

P.- Estan a punt de concloure els quatre anys de mandat des que va entrar a la presidència del CAECV, quin balanç fa del mateix?

R.- Sincerament, i no està bé tal vegada que ho diga jo, el balanç és molt positiu. Primer, perquè hem fet un Ple integrador on han participat pràcticament quasi tots els membres i hem treballat com a equip molt units. També ha treballat molt bé l'equip tècnic amb els canvis que hem fet. Tenia una estructura piramidal que era un coll de botella i hem sabut adaptar-ho a les característiques d'una empresa moderna, més transversal amb tres àrees: administració, control i certificació. Però quan vam entrar recuperarem i potenciarem també la de promoció que ens ha permès visualitzar el que fem.

Està sent una legislatura molt activa, amb importants decisions que hem pres. Amb el pla de producció i el consegüent augment d'altes en el CAECV existia el temor de si anàvem a ser capaços de gestionar-ho tot bé i que la gent estiguera satisfeta , donant un servei adequat i de qualitat. Crec modestament que amb el gran treball de totes les persones del CAECV, amb la modernització tecnològica, amb la contractació de més personal, ho hem aconseguit.

P.- Si una persona li demanara consell per a donar el pas de l'agricultura convencional a l'ecològica, l'animaria?

R.- Primer li preguntaria si vol passar-se a l'ecològic per convenciment o perquè li va malament en el convencional. Si entres perquè no te funciona econòmicament l'agricultura convencional arribes ja desmotivat. No hi ha que pegar el canvi quan un es troba fotut pensant que és la solució perquè podries decepcionar-te. Cal pensar que és un projecte nou, diferent, enriquidor, que requerix d'un sobreesforç, el que ja tenies i el de fer un tipus de producció diferent, has d'aprendre, i també després, comercialitzar-ho en el mercat.

P.- Per què es va decidir a fer agricultura ecològica?

R.- Jo vaig treballar des de l'any 1992 a 1994 en una base àrea de lluita contra els incendis forestals a Castell de Castells. Era qui feia les barreges que posaven a l'aigua i que llançaven els avions. Els pilots dels avions que també es dedicaven als tractaments contra les plagues dels camps des de l'aire me van conscienciar sobre les fruites ecològiques i la importància de no tindre cap producte químic que puga ser nociu per a la salut. I a partir d'ací vaig decidir que si entrava en l'agricultura seria en ecològic com així va ser.