Pasar al contenido principal

El pacte valencià de reconstrucció aposta per concedir ajudes als professionals i per desenvolupar la Llei d'Estructures

Hui s'ha signat a les Corts Valencianes el pacte polític de l'Acord 'Alcem-nos' per a la reconstrucció  econòmica, social i sanitària de la Comunitat Valenciana, que se suma a l'Acord Social, rubricat ja per representants empresarials i sindicats, i a l'Aliança Institucional, subscrita per les tres diputacions, les quatre grans ciutats de la Comunitat Valenciana i els 542 ajuntaments, representats per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP).

La signatura s'ha produït en el Saló dels Espills del Palau dels Borja, seu de les Corts Valencianes, minuts després que el Ple de la Cambra l'haja aprovat amb els vots dels grups Socialista, Popular, Ciudadanos, Compromís i Unides-Podem.

L'acord diu que durant la crisi de la COVID-19 els professionals dels aliments i els productes bàsics han sigut determinants: el sector agropecuari ha estat determinant en aquesta pandèmia i per a continuar avançant se n’ha d’assegurar l’economia, desenvolupant la Llei d’estructures agràries, l’agricultura de proximitat, amb l’objectiu d’assolir la sobirania alimentària i l’autoabastiment. Cal complementar aquestes mesures amb l’impuls del clúster de coneixement agroalimentari, com també el desenvolupament de les xarxes de terres. És fonamental implementar ajudes als agricultors i els ramaders i a les agricultores i les ramaderes professionals, com també a pimes agràries; cal dignificar la venda directa i donar suport als mercats locals.

Per a això planteja una sèrie de mesures en clau agrària:

• Reconèixer la funció mediambiental, social i de prevenció d'incendis forestals de la ramaderia extensiva, incentivant i promocionant des de l'administració aquesta funció mediambiental.

• Estudiar l'exoneració per als sectors agraris damnificats per la COVID-19 del pagament de les anualitats 2020-2021 de l'aprofitament de pastures i rostollades de les muntanyes d'utilitat pública de la conselleria, de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) i dels ajuntaments.

• Per tal d'estimular el sector agropecuari valencià, reduïr la petjada ecològica, garantir una alimentació de qualitat i enfortir el nostre model de proximitat, les administracions públiques han de prioritzar la compra dels productes de proximitat per a abastir els menjadors públics com els dels centres educatius, hospitals o l'àmbit residencial i centres diürns de serveis socials.

• S'ha de posar en valor el sector ramader i agrícola que ha demostrat ser estratègic durant aquesta pandèmia en subministrar aliments en quantitat i qualitat. Per això, és necessari impulsar una major implicació de les administracions públiques valencianes en l'ajuda a l'exportació i facilitar a la gran distribució alimentària perquè comercialitze majoritàriament productes de la Comunitat Valenciana i pose als seus lineals productes de sectors en crisi.

• Agilitzar els tràmits burocràtics per tal de facilitar l'aparició de noves iniciatives dels productors.

• S'ha d'impulsar la millora de les estructures ramaderes i la dotació necessària d'aigua i subministrament elèctric a les granges que no disposen d'un accés adequat a aquests serveis, sobretot per a reduir els riscos en etapes com la pandèmia viscuda. A més, garantir la protecció laboral i comercial en la pesca valenciana.

• Fomentar i promoure la constitució d'aliances eficaces en l'esfera pública, públic-privada i de la societat civil per millorar el lobby agrari davant les institucions europees. Cal comptar amb personal expert dels sectors agrícoles i ramaders presents a les oficines de representació, tant a Espanya com a la Unió Europea, per promoure i defensar els interessos dels agricultors valencians en el procés de presa de decisions. Així mateix, instar la Unió Europea a incidir en polítiques de seguretat alimentària, que han resultat claus durant la crisi del coronavirus.

• Defensar la necessitat de mantenir el finançament de la política agrícola comuna (PAC) per al període 2021-2027, posant en valor l'esforç que els agricultors, ramaders i pescadors han realitzat durant aquesta crisi, assegurant la igualtat de condicions entre els productes agrícoles europeus i els importats de tercers països, a fi de garantir el treball en el sector agrícola i ramader, com també el subministrament de productes per a la població.

• Augmentar el control de plagues com la Xylella fastidiosa o el cotonet de les Valls i la cotxinilla Pulvinaria Polygonata, per a garantir la supervivència del sector a llarg termini a través d'una partida d'ajudes als agricultors que han patit els efectes econòmics d'aquestes plagues.

• Dotar d'ajudes al sector ramader valencià, en ser un dels més afectats per la crisi de la COVID-19.

• Incrementar l'aportació de la Generalitat a les assegurances agrícoles.

• Que el Consell facilite test de detecció de COVID a tots els agricultors, ramaders, pescadors
i treballadors del sector primari, especialment després dels últims brots en instal·lacions
agropecuàries

• Modernització i reorganització de l'IVIA amb l'objectiu de ser capaços de produir més patents
en aquesta nova situació global.

• Augmentar el control de la fauna silvestre. Durant el període de confinament, el nombre d'incidents relatius a aquests animals ha augmentat i ha arribat a afectar cultius, trànsit viari, destrucció d'infraestructures agràries, etc.

• Desenvolupar un pla estratègic per a la promoció del sector citrícola valencià.

• Llei de l'Estatut de les dones rurals de la Comunitat Valenciana, per a reconèixer la importància
del treball de les dones en el món rural de la Comunitat Valenciana.

Pel que fa a la gestió forestal, el Pacte parla d'una Gestió forestal sostenible com a ferramenta per a la dinamització de l’economia local dels municipis rurals que permeta netejar les masses forestals que no han pogut ser ateses durant la pandèmia evitant incendis, i afavorint la creació de llocs de treball i la dinamització de l’economia local.

En temes relacionats amb l'aigua, energia o residus parla de les següents mesures:

- Impulsar la gestió pública i la transparència dels costos vinculats a les infraestructures i els serveis del cicle urbà de l’aigua i dels mecanismes de repercussió d’aquests que convertisca l’aigua en un dret per a tota la població i establisca en tot el territori valencià condicions d’accessibilitat, salubritat i qualitat organolèptica de l’aigua potable necessàries en una situació de pandèmia i crisi.

- Analitzar l’estat de les infraestructures i les necessitats de renovació d’aquestes, i les condicions de prestació dels serveis. Establir una xarxa de connectivitat hidràulica (XCH) per xarxes hidràuliques d’alta eficiència entre nusos territorials. Millora de l’estat ecològic de rius, aqüífers, aiguamolls i llacunes, i establiment i aplicació de cabals ecològics ambientalment adequats.

- Foment de l’autoconsum energètic, familiar, empresarial i en edificis públics, en un context en què la pobresa energètica pot acusar-se en les famílies més humils i més afectades per les conseqüències de la pandèmia, les qual poden trobar una via d’accés a un subministrament bàsic per a la vida, així com una via d’estalvi de costos de producció.

- En el context de l’agreujament dels casos de pobresa energètica, establir un protocol i mesures de protecció de les persones en situació de dificultats d’accés i avançar cap a la generació i distribució pública d’energia 100 % renovable que permeta evitar qualsevol situació d’inaccessibilitat a l’energia, que tinga un rol actiu en la instal·lació d’energies renovables i limite l’emissió de gasos nocius.

- Impulsar la recollida selectiva per a afavorir oportunitats d’economia circular. Reduir la generació de residus derivats de la pandèmia mitjançant la reutilització de màscares i bates, després de la seua desinfecció i neteja. Reduir al màxim la seua incineració o dipòsit en abocador d’aquests materials. Assegurar cicles materials nets, segurs i no tòxics mitjançant una rigorosa legislació.

- Implantació de models de gestió basats en el màxim aprofitament de tots els recursos interns de cada demarcació hidrogràfica (els procedents de la reutilització, de les modernitzacions i estalvis de regadiu, dessalinització, dessalobració i captació d’escolaments) i de les aportacions externes (transvasaments, cessions de drets, fons públics d’aigua, etc.).

- Manteniment i optimització dels regadius tradicionals existents a la Comunitat Valenciana.

- Elaborar el tercer pla de sanejament i depuració d’aigües residuals de la Comunitat Valenciana amb un pla d’inversions per a regeneració de les aigües residuals urbanes que afavorisca la seua reutilització, així com un diagnòstic i un fons de suport a la renovació de les xarxes de clavegueram municipals.

- Col·laborar amb les confederacions hidrogràfiques i els usuaris per a dur a terme plans de recuperació en els aqüífers sobreexplotats o contaminats, mitjançant la racionalització dels usos de l’aigua i l’ús de fonts de subministrament alternatives; així com prevenir i evitar la deterioració quantitativa o químic dels aqüífers.

- Fomentar la cogeneració en el sector industrial, especialment en el sector de la ceràmica.

- Acabar amb la sobreexplotació d’aqüífers en el menor termini possible, havent d’ajustar els
temps en cada aqüífer a la progressiva disponibilitat de recursos substitutius.

Transvasament Tajo-Segura:
El transvasament Tajo-Segura és irrenunciable i imprescindible per a la Comunitat Valenciana, per la qual cosa ha d’exigir-se al Govern d’Espanya l’aprovació d’una declaració per la qual es considere que és essencial per a l’economia de la província d’Alacant i altres territoris de la nació espanyola, havent-se de mantindre i reforçar la seguretat jurídica derivada del «memoràndum» d’entesa subscrit el 9 de abril de 2013 entre l’administració central i cinc governs autonòmics, entre ells la Comunitat Valenciana.

Transvasament Xúquer-Vinalopó:

- Exigir al Govern d’Espanya la posada en marxa de manera definitiva del transvasament Xúquer-Vinalopó mitjançant implantació d’una solució definitiva que:

Aposte decididament per la recuperació dels aqüífers i evite en el futur la seua
sobreexplotació.
Assegure un cost assumible de l’aigua de reg per als beneficiaris que actualment
està assumint la Generalitat Valenciana.
Garantisca la qualitat de les aigües transvasades per al regadiu.
Descarte l’aigua procedent de l’assut de la Marquesa per al proveïment urbà.
La construcció de la canalització del marge esquerre del postransvasament.

I finalment pel que fa al tema del despoblament advoca per un:

- Pla d’urgència per a garantir els drets de la població rural en zones de baixa densitat, que
contemple per a la totalitat de municipis la garantia de: transport públic eficient a demanda,
telecomunicacions ràpides, serveis bancaris bàsics, polítiques territorialitzades d’ocupació i
d’accés a l’habitatge.

- Crear un fons de cooperació municipal per a ajudar a la presa de decisions de cada municipi en
atenció a les peculiaritats i necessitats de cada àrea territorial, en especial aquelles relacionades
amb les particularitats de les mesures relacionades amb la COVID-19 que cal adoptar en el
present i el seu desenvolupament futur.

- Intensificar les comunicacions via transport públic en les zones rurals amb menor densitat de
població, amb l’adaptació a les mesures addicionals de seguretat sanitària necessàries, per tal
de garantir la seua connexió i comunicació. Establir un programa de transport públic eficient
amb models com el taxi-bus rural. Amb una central de comandes zonal i un nombre de vehicles
suficients.

- Recuperació espais rurals degradats per tal de millorar la dotació d’espais i facilitar la lluita
contra el despoblament.