Camps abandonats: malbé agrícola, focs, passivitat

* Adrià Girbés. Economista

Els camps abandonats no són només que no produeixen, sinó que fan molt de mal als que produeixen, els cultivats que estan al costat o prop.

L’abandonament afecta els cultius de moltes formes:

● La vegetació silvestre -sense tractaments- és un reservori de plagues i malalties, les poblacions es multipliquen i boten als conreus veïns.

● Les males herbes infectades són vectors de malalties causades per virus o bacteris.

● El vent i la fauna transporten milers de llavors de males herbes als fraus cultivats, incrementant la necessitat de passades de tractor o l'ús d'herbicides.

● El camp abandonat acumula biomassa seca (canyes, rostolls, matoll…) cosa que fa apareixer els incendis, un perill creixent.

● Afavoreixen el creixement de conills i senglars (un problema ben conegut), aquests allotgen paparres o llagostes que piquen els agricultors a voltes amb conseqüències sanitàries.

Les implicacions dels terrenys improductius per als agricultors suposen més costos, reduccions de la producció i de la qualitat dels productes, més maldecaps…

Què passa? Per què no s’actua? Hi ha la llei espanyola del sòl l’article 16 de la qual és clar pel que respecta als propietaris: “ …el deure de conservar-lo suposa costejar i executar les obres necessàries per mantenir els terrenys i la massa vegetal en condicions d'evitar riscos d'erosió, incendi, inundació, així com danys o perjudicis a tercers o a l'interès general…

Ben a la vista, tenim que la jerarquia normativa que estableix la llei estatal no és aplicada -amb poques excepcions- per ajuntaments i Generalitat. A més, no hi ha excuses: les administracions poden procedir a l’execució forçosa després d’un advertiment previ per ella mateixa o per mitjà de tercers a càrrec de l’obligat”.

Tenim un problema gros ja que les administracions no actuaven quan el problema començava, deixant que haja assolit la dimensió actual (un hàbit que practiquen sovint).

Les despeses de mantindre netes les parcel.les en algunes ocasions han sigut objecte de demagògia per part de les corporacions locals. En definitiva, l’agricultura activa, la que genera producció, ocupació i activitat resulta molt perjudicada.

Per acabar, considerant el creixent risc d’incendi -paral·lel a l’abandonament- la negligència ens durà a desgràcies irreparables com estem veient aquests dies?