Mal funcionament de cooperatives agrícoles valencianes

*Josep Sebrig.

Moltes cooperatives agrícoles valencianes han reculat  respecte a altres empreses del sector, un fet del que no s’han tret ensenyances. Des de l'àrea dels coneixements d’Administració d’Empreses podem identificar algunes causes i ajudar a corregir-les. Saben que les decisions clau de les cooperatives corresponen als consells rectors triats pels socis. Hi ha ací  evidències  que mostren molts vicis en el seu funcionament junt amb  carències de coneixements bàsics que han portat a baixos rendiments, a pèrdues per a molts aportacionistes i -en el pitjor dels casos- al tancament. En els consells rectors predominen pocs o gens coneixements del que és el funcionament empresarial (especialment d’altres empreses) i quan s'ajunten  amb l'elecció de gerents poc pofessionals ens trobem habitualment sense supervisió i control del rendiment de les àrees de negoci i del personal de tots els nivells organitzatius. És evident en aquests casos una inadaptació als canvis de mercat que és producte de la poca professionalitat dels departaments i serveis cooperatius.

És pertinent indicar un fenomen psicològic:  ser triat rector comporta massa voltes creure’s que s’està capacitat, desapareix la modèstia de pensar que  no s’entén de  coses  predominantment noves i que cal formar-se o buscar assessorament extern. Tenim sana pedagogia en la regulació de les caixes rurals; com el regulador sap del problema formatiu dels rectors les normes obliguen a fer cursos i, important, a causa dels conflictes d’interessos s’estableix una estricta i ben pensada regulació de les incompatibilitats, la qual en la cooperativa -com diré després- és molt deficient i acostumen a tindre un impacte que pot ser letal.

Certament, hi ha cooperatives que funcionen bé, on hi ha gerents professionals que són respectats pels respectius consells rectors que són conscients de les seues limitacions.

Com he dit adés  en la marxa d'una cooperativa és essencial evitar els conflictes d'interès: quan els interessos particulars de càrrecs no coincideixen amb els interessos socials. En les empreses privades, organismes i administracions públiques…  la resposta satisfactòria ha sigut la introducció d'incompatibilitats i controls per minimitzar-los. Això és una cosa que en les cooperatives no es té en compte pel que fa a treballadors que són membres del consell rector i amb càrrecs molts socis ignoren.

Quan hi ha rectors que són treballadors de la cooperativa es tendeix a  millorar el seu  propi lloc de treball  ja siga augmentant-se les retribucions o  protegir en el cas d’ineficències, cosa que s'estén  a grups de treballadors per vincles de distinta classe com familiars o d’amistat.  Per això, els socis que tenen responsabilitats importants en les cooperatives  en els estatuts socials haurien de tenir una representació limitadadíssima i, a més, objecte d’incompatibilitats  en llocs i en determinades decisions  del mateix consell. Els gerents per molt qualificats que siguen alhora de reorganitzar l’empresa o, per exemple, reduir la plantilla es poden trobar molt limitats pels defectes anteriors.

Actualment  les distintes fòrmules d’associació entre cooperatives és una necessitat però els pocs coneixements empresarials i la vigència de conflictes d’interés  en un consell rector pot obstaculitzar-les o fer-les fracassar. La informació, control i transparència són claus per a evitar els favoritismes i generar confiança en els socis, sovint obstaculitzades. Necessitem  professionalitat, efectivitat, eficiència, interés i rectitud.

L’objectiu de les cooperatives  són un bon resultat de l’aportació i no els interessos particulars de factors secundaris.