El garrofó valenciano (P. lunatus) -también conocido como bajocó o fessol de la pelaïlla- vive un progresivo descenso de su producción desde hace años, a pesar de que resulta imposible cuantificar su producción de manera concreta. Precisamente, la dispersión de datos es uno de sus males y provoca, entre otras cuestiones, que no forme parte del anuario de estadística agraria del Ministerio de Agricultura ni se le incluya en el Portal Estadístic de la Generalitat Valenciana.

El Ple del Consell ha analitzat un informe de la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca sobre l'ordre per la qual s'aprova la reglamentació de qualitat del garrofó valencià per a la seua distinció com a marca de Qualitat ‘CV’.

Després de l'aprovació d'aquesta reglamentació, per part de la Direcció General de Desenvolupament Rural, es comptarà amb un mecanisme de distinció tècnica i comercial d'esta lleguminosa amb valors peculiars, per a poder protegir la seua singularitat, evitar competències deslleials i facilitar al consumidor la seua identificació.

Investigadores del Jardí Botànic de la Universitat de València, en col·laboració amb el Servei de Producció Ecològica de la Direcció General de Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana, han descobert que una de les tres varietats tradicionals valencianes de garrofó s’adapta millor al canvi climàtic. Les conclusions d’aquest treball s’han publicat a la revista Agronomy.

El membre de la Asociación Valenciana de Agricultores (AVA-ASAJA) i propietari de L’Horteta de Greta, David Bosch Langa, ha sigut elegit nou president de la Associació de Productors del Garrofó Valencià, una entitat creada en 2019 amb la finalitat d'agrupar els llauradors de la Comunitat Valenciana que aposten per aquesta lleguminosa autòctona i de posar en marxa una marca de qualitat.