El Ple debatrà l'adaptació del PGOU al Pla de l'Horta per a recuperar les alqueries i dinamitzar l'horta degradada

El Ple de l'Ajuntament de València del mes d'abril, que se celebra este dijous, té previst aprovar sotmetre a informació pública la Memòria per a l'adaptació de les normes del PGOU al Pla d'Acció Territorial d'Ordenació i Dinamització de l'Horta de València (PATODHV). Esta adaptació, segons ha explicat el regidor d'Urbanisme, Vivenda i Llicències, Juan Giner, “busca l'encaix jurídic entre les dos normatives que regulen els usos de l'horta i de les infraestructures agrícoles, així com l'ús de les alqueries i vivendes tradicionals, amb la finalitat de generar un marc més àgil, que mantinga el màxim nivell de protecció de l'horta alhora que obri la possibilitat de la recuperació d'horta abandonada i de les alqueries i vivendes agrícoles”.

En l'actualitat, en el moment d'implantar un ús o activitat en sòl de protecció d'horta, ha de tindre's en compte tant el Pla General d'Ordenació Urbana de València (PGOU) com el PAT. Esta circumstància normativa obliga l'Ajuntament i a la Generalitat a determinar en cada cas quin és el pla més restrictiu des del punt de vista ambiental, la qual cosa augmenta la complexitat del règim urbanístic d'este sòl donada l'heterogeneïtat normativa i de concepte que es dona entre els dos instruments, fent que en moltes ocasions resulte difícil establir quina dels dos resulta aplicable. “Esta adaptació no té capacitat per a innovar l'ordenació urbanística establida; el document no pot ser considerat una revisió o una modificació del planejament municipal ni introduir qüestions que puguen entendre's com a tals”, ha aclarit Giner.

Els usos més amplis que arreplega l'adaptació, la moció d'inici de la qual és de 2020, s'apliquen únicament a l'horta més degradada de la perifèria metropolitana, indicada en el PAT com a zona H3, i ja estaven vigents des de 2018. “Esta adaptació no rebaixa gens la protecció de l'horta de València. El que sí que fa és obrir la possibilitat de recuperar alqueries i vivendes tradicionals per a donar-los un ús vinculat amb el cultiu de les terres i amb la seua conservació”, ha subratllat el regidor.

La proposta d'adaptació se sotmet al període d'exposició pública perquè qualsevol ciutadà puga consultar-la i presentar al·legacions, ha recordat el regidor, qui ha incidit en el fet que no s'afig cap possibilitat d'ús que el PAT no contemple ja des de la seua aprovació fa huit anys. “No es crea cap dret nou, sinó que s'aclarix el marc aplicable i s'integra en el planejament municipal una norma autonòmica de rang superior que ja era vinculant", ha assenyalat Giner.

El mateix PAT de l'Horta establix en el seu article 10.3 que el planejament urbanístic incorporarà la classificació i zonificació del sòl establida pel pla territorial, per la qual cosa l'adaptació del Pla General respon a eixe mandat per a aportar seguretat jurídica a ciutadans, tècnics i administracions.

Els usos que permet el PAT de l'Horta de València, ordenats de major a menor nivell de protecció, són els següents:

Zona H1 — Horta de Protecció Especial Grau 1 (màxima protecció)

L'horta de major valor agropecuari i major fragilitat paisatgística. La seua estructura parcel·lària, els seus cultius propis i el sistema de reg mil·lenari de les séquies la fan mereixedora del nivell més elevat de protecció. L'objectiu del PAT és preservar el caràcter agrari-paisatgístic, protegir l'activitat productiva i fomentar la recuperació del patrimoni cultural existent.

Només es permeten:

• Instal·lacions agràries de nova planta de menys de 25 m² (vinculades a mínim 5 fanecades)

• Hivernacles temporals (màx. 5 m d'altura, parcel·la mínima 3 fanecades, ocupació màx. 20%)

• Rehabilitació i ampliació de vivendes existents de tipologia tradicional (màx. 10-20% de l'original)

• Usos terciaris —restauració, allotjament turístic rural i venda directa al detall dels agricultors de la zona— únicament en edificacions existents d'arquitectura tradicional, amb la condició que la superfície lliure de parcel·la es destine a ús agrari i es mantinga en bon estat de cultiu

• Usos dotacionals només en edificacions existents

• Horts d'oci i socials d'iniciativa pública

• Instal·lacions hípiques: només les ja existents; prohibides les noves

Zona H2 — Horta de Protecció Especial Grau 2

Horta similar a la H1, però que ha patit una major transformació tant en el sistema de reg com en els cultius, i que requerix accions de conservació i recuperació.

El PAT incentiva a més la transformació del cultiu arbori a hortícola.

Es permeten tots els usos de la zona H1, més:

• Noves instal·lacions hípiques (parcel·la mínima 6 fanecades, màx. 300 m², a més de 100 m d'Espais de Valor Natural i 50 m de patrimoni catalogat)

• Horts d'oci d'iniciativa pública o municipal

• Reestructuració parcel·lària prohibida si altera séquies i camins històrics

Zona H3 — Horta de Protecció Agrícola Grau 3 (horta més degradada)

L'horta més degradada o amb major ocupació arbòria, especialment de cítrics, i la que exigix intervencions més actives de recuperació. Per a incentivar eixa recuperació, el PAT amplia els usos permesos incloent, amb caràcter restringit, construccions de nova planta.

Es permeten tots els usos de les zones anteriors, més:

• Instal·lacions agropecuàries de nova planta superiors a 25 m² (màx. 300 m² en una sola planta, 85% de parcel·la lliure, 20 fanecades mínim vinculades)

• Cria comercial d'animals (parcel·la mínima 3 fanecades, màx. 500 m² o 5% de la parcel·la)

• Noves construccions d'ús dotacional (màx. planta baixa + 1, cornisa a 8 m)

• Allotjament turístic rural i restauració en edificacions de nova planta, amb caràcter restringit

• Venda directa al detall dels agricultors de la zona (almenys el 50% dels productes comercialitzats haurà de procedir de l'Horta de València)

• Horts d'oci de caràcter privat

• Noves instal·lacions hípiques (màx. 500 m²; si superen 300 m², parcel·la mínima de 12 fanecades)

• Aparcaments dissuasius vinculats a estacions de transport públic, sense límit de superfície.