El Consell de l'Horta ja té seu en l'Alqueria dels Moros de València
La recuperació i blindatge de l'horta com a pulmó verd i patrimoni natural contínua el seu avanç amb la rehabilitació i condicionament de l'Alqueria del Moro, l'immoble cedit per l'Ajuntament de València per a albergar la seu del Consell de l'Horta, l'òrgan executiu lligat a la Llei de l'Horta.
La consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, que ha visitat les obres de restauració juntament amb l'alcalde de València, Joan Ribó, i la vicepresidenta de la Diputació de València, María Josep Amigó, així com la regidora de Gestió de Recursos, Luisa Notario, i el regidor d’Horta, Alejandro Ramon, ha destacat l'habilitació de l'Alqueria com a "nucli no sols de promoció i protecció, sinó també de contar la nostra història i la nostra cultura vinculada a l'Horta de València".
Mollà ha anunciat també que convocarà el pròxim 26 de novembre una jornada tècnica integrada per tècnics dels ajuntaments, així com de les conselleries d'Agricultura i Transició Ecològica i Obres Públiques, per a informar sobre "els extrems de la pròpia llei i del Pla d'Acció Territorial de promoció i impuls de l'Horta", amb la finalitat de traslladar als Ajuntaments les repercursiones que té la Llei de l'Horta per a restaurar i revitalitzar aquesta part del patrimoni natural de la Comunitat Valenciana.
En aquest sentit, la consellera ha avançat també que ja s'han iniciat els tràmits de sol·licitud d'un projecte amb fons europeus per a posar en relleu "els valors culturals associats a l'Horta i per a dinamitzar des de l'àmbit turístic que puga ser un punt de referència per a conéixer la història de València i dels municipis de voltant".
Una inversió d'1,5 milions d'euros
L'actuació forma part del Pla d'Intervenció en Edificis Municipals de Valor Patrimonial i Social, que el Govern municipal va posar en marxa l'any 2015, només arrancar el passat mandat, i s'han invertit al voltant d'1,5 milions d'euros en aquesta obra.
L'alcalde de València, Joan Ribó, ha felicitat el personal tècnic que ha portat endavant els treballs de rehabilitació, «perquè han demostrat gran sensibilitat a l'hora d'efectuar està labor de recuperació de la història de l'horta de València». A més, l'alcalde ha subratllat la importància de potenciar els valors culturals, però també econòmics i mediambientals de l'horta. «Quan nosaltres arribàrem al Govern –ha recordat- l'horta era un solar esperant que s'especulara amb ell per a la construcció; però ara ha canviat la seua funció, i en eixe context el Consell de l‘Horta ha de ser un centre que irradie polítiques específiques cap a tota l'àrea metropolitana per a que l'horta siga el que ha sigut sempre històricament i ha de tornar a ser».
I per a això, ha assegurat Joan Ribó, «el pas fonamental és tindre una agricultura de proximitat potent, i una horta que siga un lloc on la gent treballa, produeix aliments, i viu dignament». L'alcalde ha recordat que una tercera part dels gasos d'efecte d'hivernacle són produïts pel sistema agroalimentari, «i el primer pas per a reduir-lo és l'agricultura de proximitat». Tal com ha assenyalat la regidora de Govern Interior, Luisa Notario, «l'actuació demostra l'aposta de l'Equip de Govern per la recuperació del patrimoni arquitectònic -davant la deixadesa de l'anterior Govern- que es va concretar en l'aprovació del Pla d'Intervenció en Edificis Municipals, entre els quals se situa l’Alqueria dels Moros o el xalet Aben Al-Abbar, antic habitatge de tipologia valenciana tradicional, ara en procés de rehabilitació».
Els treballs a l’Alqueria dels Moros s'han dut a terme tenint en compte els estudis murals i històrics realitzats mitjançant un conveni de col·laboració amb la Universitat Politècnica de València i les anàlisis de forjats i tancaments en coordinació amb el màster de Conservació del Patrimoni Arquitectònic de la UPV.
Les obres de rehabilitació de la Casa del Senyor, en el conjunt de l’Alqueria dels Moros, van arrancar l'agost de l'any passat. Es tracta de l'única propietat municipal de tot el conjunt, una construcció típica d'horta de València de finals del segle XIII i principis del XIV, sense habitar des de la dècada dels setanta del segle passat, i situada en el barri de Benicalap. En època tardogòtica va ser un edifici senyorial amb salons i una capella privada que, ja en el segle XVIII, es va adaptar per a usos agraris. Fins i tot una de les habitacions va ser habilitada com a cambra per a criar cucs de seda: precisament, els llits de canya que s'usaven per a això han sigut també recuperades.
El projecte de rehabilitació ha inclòs l'adequació d'una zona de recepció exterior, al costat d'una figuera protegida, així com una escala de nova planta i un ascensor, en un lateral de l'estructura, per a garantir l'accessibilitat. L'actuació ha respectat tots els elements originals de l'edifici, com ara taulells, sanefes i fins i tot les inscripcions trobades en les parets. Tal com han subratllat l'alcalde, la consellera i la vicepresidenta de la Diputació, el recinte s'adequarà perquè puga ser visitat per la ciutadania.
Una alqueria singular
Es tracta d'una alqueria singular, que oferix elements de gran interés, com una sitja en el subsol que se situa en el que és actualment l'accés principal, i que en origen va ser un pati voltat per murs en forma d'U. També s'han conservat les columnes del trencallums de les finestres de la primera planta, o els merlets del que en el seu moment va ser la terrassa de l'edifici i que posteriorment va ser ensostrada. Així mateix, s'ha reproduït l'antic penell sobre la teulada, amb adorn de mitja lluna; i s'ha conservat la inscripció en llatí que voreja el perímetre superior de les parets de l'estada principal.
Són nombroses les mostres conservades en este edifici representatiu de la cultura i la història de l'horta valenciana, una casa que va ser construïda en principi com a edificació d'un sol cos i planta, i va anar ampliant-se al llarg dels segles en superfície i altura. Durant els treballs de rehabilitació, es van produir troballes i curiositats, com el descobriment d'un xicotet «tresor» infantil, amb menuderies de joguet, amagat en un buit practicat en els murs; o un salconduit per a circular enmig d'una epidèmia de còlera, enrotllat a l'interior d'una canya.
