L'autèntic garrofó valencià lluita per a evitar la seua desaparició
En una bona paella valenciana, junt a la ferradura i la tavella, o també en un arròs caldós, no pot faltar el garrofó, però si volem l'autèntic i no s'espavilem existeix un seriós risc de desaparèixer. Per això un grup de llauradors preocupats ha creat una Associació de Productors de Garrofó que vol aconseguir una marca de qualitat per a este producte tan autòcton de la nostra terra que té dos varietats reconegudes en la nostra terra com són el pintat o el de la cella negra.
Amb aquest motiu se celebra el pròxim dimecres 26 de juny a l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA) de Montcada una jornada tècnica d'especialització sobre el garrofó valencià.
A les 18 hores el professor de la UPV, Salvador Soler, parlarà sobre la planta del garrofó i el gra, Botànica, necessitats fisiològiques i composició alimentària. A les 19 hores s'analitzaran les tècniques de cultiu del garrofó per part de Josep Roselló, tècnic del Servei de Producció Ecològica de la Conselleria d'Agricultura.
El plat fort de la jornada serà a les 20 hores quan es presentarà en societat l'Associació de Productors de Garrofó Valencià i el seu reglament tècnic per a obtenir una marca de qualitat Comunitat Valenciana per al producte.
El garrofó és un llegum energètic ric en àcid fòlic, fibra i vitamina B9, midó, a més de minerals com el potassi i ferro. La seua fibra afavoreix el trànsit intestinal, disminueix el colesterol i proporciona sacietat. L'àcid fòlic prevé l'anèmia i malalties cardiovasculars.
El garrofó fresc es cou bastant ràpid, el sec cal posar-ho en remull el dia anterior i tarda molt més a coure's. El nostre 'garrofó' té unes taques desiguals vermelloses fosques i és més saborós. També es por trobar garrofó congelat o fresc que sol procedir de Sud-amèrica i lamentablement és el que s'empra ja en moltes de les paelles que es poden menjar en els restaurants. Aquest és d'un color més blanc, sense taques roges, més gruixut i farinòs.
Les nostres varietats autòctones són una delícia gurmet i es diferencien de les seues germanes americanes per la seua pell fina, textura cremosa, molt suau al paladar i per una lleugera pigmentació purpura o morada. Cal que salvem l'autèntic garrofó valencià.
