La superfície de meló d'Alger descendeix un 38% en els últims cinc anys amb una crisi de preus continuada
El descens de la superfície dedicada al meló d'Alger en la Comunitat Valenciana va patir un sever descens en els últims cinc anys de quasi un 38% en passar de 2.312 hectàrees en 2014 a només 1.347 en 2018, segons es recull en un informe de l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA) elaborat a partir de les xifres oficials del Ministeri d'Agricultura.
El meló d'Alger, una de les fruites per excel·lència de l'estiu i el cultiu del qual va gaudir de gran implantació en terres valencianes, es bat en retirada i el seu gradual declivi s'accentua cada vegada més. La causa que explica eixa acusada tendència regressiva no és una altra que la falta contínua de rendibilitat que ve materialitzant-se durant les últimes campanyes en un enfonsament generalitzat dels preus del meló d'Alger valencià, una circumstància que està portant a desenes de productors a llançar la tovallola.
Tant és així, que la pràctica totalitat dels conreadors d'esta fruita associats a AVA-ASAJA, i que han sigut consultats sobre este tema, han indicat que esta temporada han renunciat a plantar la fruita perquè estan cansats dels desastrosos resultats obtinguts en els exercicis precedents i no volen continuar perdent diners. L'any passat van percebre entre 5 i 10 cèntims per quilo, quan el cost de producció se situa entorn de 20 cèntims, de manera que la situació resulta insostenible.
Tampoc les perspectives de la campanya que ara comença són falagueres. Les cotitzacions de la zona productora d'Espanya més precoç, és a dir Andalusia, han disminuït un 60% durant els últims quinze dies pel fet que la calor no ha arribat encara a Europa, amb la qual cosa es retrau el consum, i al fet que, a més, els seus mercats es troben proveïts també per carregaments de meló d'Alger procedents de Costa Rica, el Brasil, el Senegal i el Marroc.
Cal tindre en compte, precisament, que les collites de meló d'Alger d'Andalusia i Murcia entren en producció una mica abans que les de la Comunitat Valenciana i, com és lògic, també arriben abans als mercats, un factor que juga en contra del meló d'Alger valencià a l'hora de negociar les cotitzacions, també perquè poc després també entren en competència directa amb l'abundant oferta que ve de Castella-la Manxa.
La inquietant conjuntura en la qual es troba immers el cultiu del meló d'Alger en la Comunitat Valenciana -sobretot en el que a xicotets productors es refereix i amb l'excepció que puga suposar el treball específic amb aquest producte que realitza alguna gran empresa- guarda similituds amb el succeït amb el meló. La Comunitat Valenciana va ser en un altre temps, molt més amable per al sector agrari, una vertadera potència en la producció de melons i hui dia la superfície que ocupen les seues plantacions és poc menys que testimonial respecte al conjunt d'Espanya.
En concret, el meló valencià representa en l'actualitat un minso 2,6% del total de la producció espanyola, mentre que el del meló d'Alger és superior però suposa a penes un 11% del territori que es destina a Espanya al referit cultiu herbaci.
"Continuem perdent protagonisme -denuncia el president de AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado- i el panorama és certament desolador perquè, lluny de veure l'eixida del túnel, en el cas del meló d'Alger les expectatives són cada vegada pitjors i aquesta campanya seran encara més els agricultors que deixen de plantar. Mentrestant, els polítics segueixen sense agafar el bou per les banyes i ens parlen de lleis per a l'horta i projecten una imatge bucòlica que està molt allunyada de la crua realitat que vivim. Tenim unes condicions climàtiques i de sòl idònies, privilegiades, tant per al cultiu del meló d'Alger, com de melons i de d'altres productes, i, no obstant això, estem permetent que es perda tot eixe patrimoni d'una manera lamentable".
