Pasar al contenido principal

Cooperatives parlen de més d'un milió d'euros de pèrdues en la pruna de la Vall d'Albaida i proposen solucions

Cooperatives Agro-alimentàries ha remés a la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica un informe en el qual xifra en més d'un milió d'euros les pèrdues acumulades en la present campanya pels productors de pruna associats a les cooperatives de la comarca de la Vall d'Albaida. Davant aquesta situació, el document recull també una sèrie de propostes d'actuació, encaminades a donar suport al sector i garantir la seua viabilitat futura i, en cas necessari, la seua capacitat de reconversió.

L'informe destaca que la situació del cultiu de la pruna a la Vall d'Albaida s'emmarca en un context de crisi generalitzada en la fruita d'os. En aquest sentit, el Ministeri d'Agricultura va redactar recentment el Pla de Mesures per a la millora del sector de la Fruita Dolça, mentre que el sector cooperatiu va finançar íntegrament l'elaboració i redacció d'un pla de màrqueting, l'objectiu del qual és incrementar el consum d'aquests productes en el mercat nacional.

No obstant això, les particularitats de la comarca passen per un sector en el qual el cooperativisme és una fórmula empresarial arrelada i de gran tradició, que ha impulsat processos d'integració i col·laboració, que ha apostat per tècniques d'agricultura ecològica per a donar major valor al producte i que ha abordat un ambiciós pla de reestructuració pel qual els seus socis han reconvertit les seues plantacions cap a les varietats de major acceptació i demanda en els mercats. Malgrat tot, les pèrdues acumulades entre la fruita en cambres de fred dels magatzems i la que s'haurà de tirar al sòl supera el milió d'euros.

En el context actual, s'aprecia un descens de la demanda i que els mercats europeus s'estan proveint de produccions pròpies. Davant aquesta situació, es planteja la possibilitat d'arribar a tercers mercats, si bé existeixen diferents inconvenients per a això. El Brasil, que absorbeix la meitat de les exportacions a països tercers, exigeix que la fruita procedisca de zones lliures de sharka, malaltia que afecta als fruiters d'os. Una destinació potencial, després de l'acord comercial signat per la Unió Europea, seria el Canadà, però accedir a aquest mercat i consolidar la nostra presència requereix d'un procés que pot prolongar-se per espai de diversos anys.

En l'informe remés per Federació, s'apunten diferents solucions per a fer front a la situació de crisi del sector: incloure la pruna dins del mecanisme de transformació en suc per a distribució gratuïta amb pagament en espècie; habilitació d'ajudes directes; realització d'estudis per a definir zones lliures de sharka i l'elaboració d'un pla d'arrencada adaptada a les necessitats de la zona.

Per a Cirilo Arnandis, president de Cooperatives Agro-alimentàries de la Comunitat Valenciana i de la seua sectorial de fruites i hortalisses, “és necessari aportar solucions als productors afectats, que no poden beneficiar-se de les mesures de transformació en suc per a distribució gratuïta, les assegurances agràries de la qual no contemplen una protecció de les seues rendes, i que en un cas de crisi profunda com l'actual no troben resposta en el mecanisme de retirada amb càrrec als Programes Operatius de les Organitzacions de Productors de Fruites i Hortalisses”. Arnandis destaca que “Federació ja ha abordat aquest tema amb la conselleria en una recent reunió mantinguda amb el secretari autonòmic i el director general d'Agricultura, sent l'informe remés un element important per a treballar en la solució als problemes detectats, no amb una visió cortoplacista, sinó també amb la vista posada en el futur”.

El cultiu de la pruna en la Comunitat Valenciana i a Espanya

La producció de pruna en la Comunitat Valenciana representa el 6,25% del total estatal, sent Extremadura la regió on el cultiu té una major presència, en representar el 55,3% de la producció. Una producció estatal que ve reduint-se en els últims anys, passant de 232.800 tones l'any 2.014, a les 166.400 tones previstes per a l'actual exercici, la qual cosa suposa quasi un 30% en un termini de cinc anys.