Pasar al contenido principal

En resposta al president Ximo Puig sobre l'emergència climàtica

*Coordinadora valenciana per la implantació racional de les energies renovables.

Les darreres declaracions del Sr President de la Generalitat Ximo Puig als mitjans de comunicació, sota la justificació de que estem en una emergència energètica, ens preocupen profundament i ens porten a fer-nos algunes preguntes i contextualitzar la situació.

Entre les afirmacions del Sr. President, diu que hi ha que "accelerar tots els processos de renovables i intentar que es puguen produir aquestes noves plantes amb la màxima rapidesa", "Hi ha 315 plantes en tramitació i 20 ja autoritzades. Volem posar tot el que estiga de la nostra part per a superar els colls de botella que existeixen. Volem aprovar un decret llei la setmana vinent i volem també que el Govern d'Espanya, en l'àmbit de les seues competències, que són moltes, sobretot en temes mediambientals, actue en conseqüència. Estem en una emergència.

S'anuncia un nou decret, però “En quant a posar tot el que estiga en mans del Govern de la Generalitat ”, Vol dir el Sr. Pesident que ara no l'estan fent basant-se en el Decret que la mateixa Generalitat va publicar en el 2021? I què vol dir quan li demana al Govern de l'Estat que actue en conseqüència en els temes ambientals davant la situació que declara d'emergència energètica? Està parlant de relaxar la supervisió ambiental?, Vol dir que la tramitació de projectes deixarà de ser garantista? Atents...

Restem a l'espera de l'anunciat nou decret, però, què passarà amb el Decret 14/2020 de 7 d'agost?, que precisament s'anomena de mesures per accelerar la implantació d'instal·lacions per l'aprofitament de les Energies Renovables per l'emergència climàtica i la reactivació econòmica.  S'ha demostrat insuficient? Es derogarà? Es limitarà? En breu ho sabrem, encara que el que  sembla és que s'estan donant patades endavant, en base a emergències, sense un full de ruta concreti clar i sense una aposta de futur per la resiliència i el benefici de la societat valenciana en el seu conjunt, més enllà d'abraçar el clàssic tarannà neoliberal de posar fons públics a disposició de grups inversors i grans companyies amb la ''il·lusió'' que aquesta vegada en facen negoci però sense "mangonejar" massa.

Però, i si contextualitzem? Qui ha generat el Coll de Botella? El passat 2019 el Parlament Europeu decretà l'emergència climàtica i la reducció d'emissions per 2050, que solapada amb l'agenda 2030, i l'obligació dels estats membres a la transposició dels objectius de l'Acord de París, mitjançant lleis nacionals com el Pla Nacional  integrat d'Energia i Clima (PENIEC), i que junt amb els fons Next Generation d'inversió pública, posaren damunt la taula normativa nova i enormes recursos econòmics públics pel desenvolupament de les energies renovables (EERR) a tot l'Estat. Les CCAA, per la seua banda, en una certa competència, no amagada, per recaptar més fons i col·locar-se en la davantera, elaboraren també, entre 2019 i 2020 els decrets llei propis.

El 2020 la Generalitat Valenciana publicà el Decret 14/2020, aprovat sense limitacions en el Sòl No Urbanitzable Comú ni a alguns espais protegits, sense la col·laboració dels ajuntaments, sense Pla sectorial, sense estudis de potencial de generació en Sòl Urbà i Urbanitzable, sense estudis de consum i de necessitat per comarques o per la industria (almenys fets públics), sense participació pública, sense ordenació territorial, sense planificació...

El mateix va passar el 2021 amb el PENIEC a nivell d'Estat, i és que, aquestes legislacions amb els seus articulats, han afavorit, el que es denomina, el model centralitzat, un model de grans instal·lacions, en mans d'unes quantes companyies i fons inversors, projectades sobre sòls ''econòmics'' rurals, que consumeixen gran quantitat de territori i que es connecten directament a la xarxa de transport de Res Eléctrica Española (REE), mitjançant extenses línies elèctriques, per a la venda i consum a llargues distàncies, fins i tot l'exportació de l'energia produïda.

Per contra,en data de hui seguim sense una legislació concreta sobre les Comunitats Energètiques de Renovables (CER) i amb moltes limitacions i traves a l'autoconsum compartit (distància, potència,...) i que dificulten el desenvolupament del que es denomina el model distribuït, aquell que s'acosta als llocs de consum i de demanda, sobre sòls antropitzats, que evita enormes línies elèctriques, amb l'estalvi directe en les factures i que posa la producció d'energia en mans de les persones, generant resiliència futura i minimitzant els impactes soci-ambientals. Una oportunitat històrica que ens brinden les renovables i que no podem desaprofitar.

Si a aquesta legislació actual existent, que evidència que l'aposta és pel model centralitzat, l'hi afegim la reserva de 12.600 milions € dels Fons Next Generation per finançar la implantació d'EERR i la facilitat amb que Red Eléctrica Española dóna dret de connexió als projectes que tenen grans recursos econòmics darrere (grans companyies i fons inversors), i si a més a més, li sumem les declaracions públiques del Sr. Ximo Puig, i del Director General de Transició Ecològica, Pedro Fresco, en quant que la Comunitat Valenciana ha de convertir-se en exportadora d'energia a Europa (inclús a Rússia segons el propi Fresco) assumint que serà a costa d'altres sectors productius i comarques de sacrifici... Qui ha generat el Coll de Botella?

Ens trobem, així doncs, amb l'allau actual de projectes (300 segons el propi Puig) tots ells en el sòl barat del món rural, que tenen saturada l'administració valenciana, que impedeixen l'accés d'altres projectes més menuts i que afavoreixen la bambolla especulativa, de fons inversors, que s'està produint... i que són una amenaça real a la soci-economia valenciana present i futura, tot en nom de l'emergència energètica.

Però continua, en les seues declaracions, dient que, ''El gran avantatge de les renovables és que són reversibles. Es pot posar un parc eòlic o fotovoltaic i si en uns anys hi ha una font millor, es pot reciclar i aqueix paisatge continuarà com abans. Per a superar les desigualtats, un element fonamental és tindre garantida la sobirania energètica'', ''Sempre hi ha algun impacte en qualsevol activitat humana. Cal saber posar en la balança a cada moment beneficis i perjudicis. Sobre el paisatge pot haver-hi un impacte, però pot generar molts beneficis socials al conjunt de la població.''

Desconeixem si és per ignorància o intencionadament, però ens sorprèn la lleugeresa amb la que parla de la reversió d'unes instal·lacions que estaran més de 30 anys sobre una enorme quantitat d'hectàrees de terres fèrtils i en producció, que seran transformades en sòl industrial amb tractaments de manteniment i que per tant perdran la seua capacitat agrològica aconseguida amb generacions i generacions d'esforç amb conreus i moltes cures. Sr Puig, el paisatge és també el mosaic agrari valencià, i és el que està en joc... l'impacte ja sabem on va i qui el patirà. La balança de beneficis per les empreses impulsores i els perjudicis per les de sempre, l'interior valencià.

I parla de sobirania energètica, però, quina sobirania és possible amb eixe model de concentració i control de la producció en mans de grans companyies i fons inversors, i amb destí a la xarxa de transport? Cap sobirania, de nou serem dependents del mercat i de les necessitats de la resta d'Europa, ja ho anunciaren Pedro Sánchez i Ursula von der Leyen. Per contra se l'oblida al Sr Puig una sobirania encara més bàsica que l'energètica, que continua en joc, molt maltractada, i que l'emergència energètica posa també en perill, i és, la sobirania alimentaria.

Per rematar les declaracions del President, ens diu, ''A tots ens agradaria que algunes d'aquestes actuacions es feren fora del nostre terme, però això no és possible. Tothom ha de comprometre's'', es a dir, acusa a la gent que habitem el món rural i les comarques d'interior valencianes del NYMBY (no en el meu pati de darrere), com si es tractara d'una qüestió d'egoisme, amb totes les deficiències històriques patides i les dificultats per desenvolupar la vida i l'economia en ell. És sorprenent alhora que reprovable Sr. President, pel que es llig, menysprea a una part dels i les valencianes. El que no volem per nosaltres no el volem per ningú, repetim que és una qüestió del model a desenvolupar.

Li recalmem, Senyor Puig, urgeix una bona planificació i la implicació directa de les administracions públiques en la promoció del model distribuït i en la producció d'energia pública, repetim que és un oportunitat històrica, esperem de vosté i del seu Govern l'anunci de la creació d'una Empresa Pública Valenciana per produir amb EERR en benefici de tota la societat (això sí seria sobirania energètica), o una iniciativa per impulsar directament les CEL en municipis menuts des de les institucions públiques (les Diputacions per exemple), o la immediata posada al servei de la producció renovable de les infraestructures, aptes, de la Generalitat Valenciana... tot això no és nou, ja està fent-se en altres CCAA

Però, sembla que la solució que proposarà el President Puig va en la direcció de suprimir encara més les garanties socials i ambientals i els drets de la ciutadania i de les entitats locals...

Esperem estar equivocats.

Esperem no encertar en la predicció ... vorem que diu el nou decret...

Añadir nuevo comentario

El contenido de este campo se mantiene privado y no se mostrará públicamente.

Plain text

  • No se permiten etiquetas HTML.
  • Saltos automáticos de líneas y de párrafos.
  • Las direcciones de correos electrónicos y páginas web se convierten en enlaces automáticamente.