El Pla de Gestió de la Palla redueix significativament la contaminació atmosfèrica i multiplica per 8 la recollida respecte a 2017
El Pla per a gestionar la palla de l'arròs, estratègia adoptada fa ara tres anys per a ordenar l'eliminació d'aquest material vegetal, ha aconseguit retallar significativament els nivells de contaminació atmosfèrica a l'entorn de l'Albufera, segons es desprén d'un informe tècnic de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica que compara l'evolució registrada per les estacions de mesurament en els mesos d'octubre i novembre, moment en el qual s'assequen els camps i es fa necessari gestionar la retirada del material.
Els resultats de l'informe s'han presentat hui durant la Comissió Interdepartamental de la Gestió de la Palla, l'òrgan que conjuga els interessos de l'activitat agrícola amb la de la conservació de l'aiguamoll, i que s'ha reunit per via telemàtica per a fer balanç de la campanya.
La secretària autonòmica d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Paula Tuzón, ha valorat el descens substancial des de 2018 de les partícules PM10, molt per davall dels nivells màxims. "Els mesuraments de qualitat de l'aire, que comprenen tres estacions de control a l'entorn del parc, assenyalen una tendència continuada en positiu de la qualitat ambiental", ha explicat Tuzón. Els gràfics assenyalen el descens progressiu, a penes un terç en 2020 respecte a 2017, malgrat que les cremes d'enguany s'han mantingut en els mateixos nivells dels últims tres anys, i que els tècnics atribueixen al Pla adoptat.
La Comissió Interdepartamental també ha servit per a revisar les actuacions d'emergència que han permés revertir els nivells d'anòxia de l'aigua, després de l'episodi d'intenses pluges de novembre. Una sèrie d'accions coordinades entre l'Ajuntament de València, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i la Conselleria.
Transició Ecològica, a través de la Direcció General de Medi Natural, va activar dos contractes d'emergència amb la finalitat de "retirar la major quantitat de palla acumulada en camins i séquies". Les tasques de neteja, retirada i apilament han durat 22 dies i han suposat una inversió directa de 65.000 euros -la dotació inicial de 50.000 euros es va ampliar a altres 15.000 euros.
Quant a les acumulacions de palla restants, l'Administració autonòmica va remetre cartes a tots els Ajuntaments en els quals s'informava de la conveniència de fanguejar els camps per a evitar l'augment la pudrició i el seu impacte sobre l'ecosistema.
El fangueig, de fet, és un dels punts a potenciar de cara al pròxim any. La secretària autonòmica ha avançat que "dins de continuar tractant la palla com un recurs i tenint en compte les peculiaritats que aquest subproducte es troba en el marc d'un parc natural, advoquem per, mitjançant el consens, continuar avançant cap a un pla que ens permeta aportar solucions ambientals que conduïsquen a un pla molt més específic que siga capaç de respondre a la variabilitat de les condicions estacionals així com donar cabuda a tots els factors que influeixen en aquest procés".
Es multiplica per huit la recollida
El balanç llança un còmput de recollida de material vegetal de 2.000 tones, el doble que en 2019 i 8 vegades més si el comparem amb la dada de 2017. La Conselleria de Transició Ecològica ha invertit 130.000 euros en aquests treballs de retirada de la palla que s'ha destinat principalment a l'alimentació ramadera en 31 explotacions, al 'mulching' (el procés que reincorpora la palla seca al sòl per a mantindre la humitat) i al banc de palla Agrò, que va recepcionar 200 tones.
La crema, que es permet d'acord amb unes condicions (zonals, climatològiques, logístiques, mediambientals i subjectes a autorització), se serveix de l'aplicació Quepar, elaborada juntament amb el Centre d'Estudis Ambientals (CEAM) que avalua les condicions meteorològiques per a minimitzar l'impacte de la crema sobre la qualitat de l'aire, a més d'inventariar el nombre de persones agricultores usuàries de l'app mòbil.
