Pasar al contenido principal

Vicent Faro, president del CAECV: “L'agricultura ecològica utilitza unes pràctiques culturals de fa 70 anys, però amb una tecnologia del segle XXI”

 

Vicent Faro és president del Comité d’Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana (CAECV) des de novembre de 2021. Ara que fa un poc més d’un any del seu nomenament, Agronews Comunitat Valenciana li fa una entrevista de balanç de la seua trajectòria en este òrgan de certificació de la producció ecològica.

 

P.- Quina és la valoració que fas des de que estàs al front de la Presidència del CAECV?

R.- El CAECV és una certificadora pública que funciona amb divisió de poders. En la part de la gestió és la única en la qual es convoquen eleccions per a presidir l’entitat. Em trobe amb un bon equip forma pels caps de cadascuna de les tres àrees (certificació i control, difusió i comunicació i administració). Soc un convençut del treball en equip i l’entitat funciona independentment de la candidatura que estiga al capdavant de la Presidència.

L'edat mitjana en agricultura ecològica és de 48 anys  quan en el global de l'agricultura valenciana és de 64 anys

Parlem d’una certificació pública que no busca un benefici econòmic, que és transparent, independent, té una eficiència demostrada, i no hem pujat els preus de la certificació malgrat la pujada de l’IPC, sempre pensant en els productors.

Després d’un primer pla d’agricultura ecològica que arribava fins a 2020, ens trobem amb un segon que va començar el 2021. Jo arribe ja per tant amb una línia ascendent per arribar als objectius de tindre al 2030 un 25% de la Superfície Agrària Útil de la Comunitat Valenciana certificada com a ecològica. Ara estem ja per dalt del 20,5%. Anem creixent cada any i segur que abastim els objectius i fins i tot podríem sobrepassar-los. Tenim operadors que cada vegada creixen més, que són molt joves, amb una edat mitjana de 48 anys quan en el global de l'agricultura valenciana és de 64 anys. Les dones ocupen ja el 30% en l’agricultura ecològica, una cosa importantíssima. Hi ha per tant relleu generacional i un clar avanç en la igualtat en el nostre sector.

Volen deixar una terra més fèrtil que la que vam rebre

P.- Perquè penses que en agricultura ecològica hi ha tanta incorporació de joves en comparació amb la convencional?

R.-  Des de l’experiència que tinc pense que fer agricultura ecològica necessita d’una innovació, d’unes tècniques que no són sota, cavall i rei de les habituals. S’ha de treballar molt en una prevenció de tot allò que ha de vindre. A banda, es una agricultura tecnificada i professionalitzada. Per tot açò que estic esmentant les persones que entren han de ser coneixedores de l’àmbit que van a treballar i normalment amb alguna especialització al sector. L'agricultura ecològica utilitza unes pràctiques culturals de fa 70 anys, però amb una tecnologia del segle XXI. Per això la gent jove veu una perspectiva de futur en l’agricultura ecològica, són perfectament coneixedors del canvi de tendència al consum i aposten per una línia de conservació del medi ambient no agressiva respecte a la terra. Volen deixar en aquest darrer aspecte una terra més fèrtil que la que van rebre i estan molt motivats per això i perquè li veuen també clar una possibilitat de viure a través de l’agricultura que en la convencional no troben.

P.- Una persona que no conega el CAECV, de quina manera li transmetries la seua importància?

R.- Si volem que l’agricultura ecològica estiga feta amb uns criteris uniformes i establerts per una norma europea, la garantia de que això està fent-se amb esta línia de treball te la dona el CAECV. Garantix que els productes estan produïts i elaborats amb una normativa de la UE, que és per a tots els europeus que fan agricultura ecològica. Per a això tenim un segell de qualitat que no se li dona a qualsevol, cal guanyar-se’l.

Creixem d’una manera sostinguda i per eixa part estic tranquil

P.- Les darreres dades sobre agricultura ecològica a la Comunitat Valenciana són molt positives. Quina és la teua opinió?

R.- Creixem d’una manera sostinguda. És important que el creixement siga arreglo a la demanda i per eixa part estic tranquil. Tenim reptes que cal treballar en el futur. Cal guanyar consum intern, per això treballem colze a colze amb la Conselleria d’Agricultura en la compra pública (menjadors escolars, hospitals, residències, etc.,.). La nova normativa de la Conselleria obligarà a que hi haja en les compres públiques un consum sostenible, de proximitat i ecològic. Volem que hi haja una demanda que tire de la producció i que tots crescam al mateix temps.

Després tenim altres reptes com pot ser que es conega millor el que som i el que fem. Altre aspecte és el de la reducció de plàstics, molta gent es pregunta perquè un producte està tan embolicat, amb envasos més sostenibles.

Tenim costos més alts perquè també hem de lluitar contra les plagues i amb moltes menys ferramentes que els llauradors convencionals. Si els nostres productes tenen un caragolet, això vol dir que pot viure en els nostres productes, sense algun reste de vida en els nostres productes haurem de pensar que no són tan ecològics.

P.- Cal trobar noves destinacions de mercat per a les nostres produccions ecològiques?

R.- La part de transformació i elaboració conta amb prou inversió en el II Pla d’Agricultura Ecològica i pot ser punta de llança de la producció. Consum intern, persones que treballen en sector i que venguen la seua producció on siga i hi haja demanda. Este teixit empresarial cal ampliar-ho.

P.- Penses que les grans cadenes de distribució podrien apostar més del que ho fan pel producte ecològic?

R.- Estic convençut que estan apostant ja. El consumidor és qui ha de demanar i exigir. Hi ha cadenes que tenen lineals complets amb alimentació ecològica i fins i tot amb la seua pròpia marca blanca. Quan una empresa de la distribució va començar a introduir productes eco li vam dir: posa tres productes en el lineal al mateix preu que el convencional i si tenen demanda no patisques que tu començaràs a treballar. Les grans cadenes han posat al lineal productes ecològics i es consumixen, senyal que els consumidors estan cada vegada més sensibilitzats.

P.- De la fertirrigació en comú què podem dir, tindrà solució alguna vegada?

R.- Sí, sens dubte, estem treballant en això. Ja tenim una comissió formada per gent del CAECV i del servei d’aigües de la Conselleria d’Agricultura. Tenim també editada des de 2020 una guia de bones pràctiques per a fertilització en comú, policultiu i agricultura ecològica, que no ha tingut la distribució i difusió desitjada per la pandèmia. I puc dir que estem treballant en la segona edició totalment actualitzada, moderna i més adequada a les tecnologies noves, per a poder demostrar a totes les comunitats de regants que és possible fertirrigar de forma compatible amb policultiu i agricultura ecològica i que no és tan difícil. Açò va a obrir camins als productors que podran optar per diversos cultius i donarà una eixida a la demanda. Els monocultius estan morint com per exemple el dels cítrics.

És possible fertirrigar de forma compatible amb policultiu i agricultura ecològica

P.- Si mires quins cultius són els que més es fan en ecològic la preponderància del secà és espectacular. Què es pot fer per avançar més en certificar superfície de regadiu?

R.- Precisament el que comentàvem anteriorment. Que el regadiu s’acomode al tipus de producció. Les comunitats de regants han d’adaptar-se a eixa nova forma de fertilitzar que no va contaminar els aqüífers, que va millorar la qualitat de les aigües i que farà possible més producció ecològica en regadiu. És un tema clau per a que hi haja molta més producció ecològica en regadiu.