La Biotecnologia enfront del repte alimentari

* César Marcos Cabañas, periodista agroalimentari

Tot el que mengem està domesticat per l'ésser humà des de fa 11.000 anys quan va nàixer l'agricultura, segons les evidències científiques. Perquè es convertisca en iogurt la llet, cal munyir la vaca, coure la llet i inocular-la amb un ferment. L'encisam que hui comprem en el lineal dista molt de l'encisam silvestre, ja que la seua sola ingesta ens provocaria un revoltim d'estómac per l'alta quantitat de làtex verinós en les seues fulles. Les varietats que afegim a l'ensalada són fruit de la labor que els seleccionadors de llavors han realitzat intuïtivament en multitud de plantes al llarg de molts milers d'anys i “modernament fa un parell de segles amb coneixement científic, aplicant les lleis de Mendel. Dins de tots els coneixements de genètica s'incorpora al final del segle XX una eina nova: la biotecnologia”, explica José Ignacio Cubero, professor de Genètica i Millora de Plantes de la Universitat de Còrdova.

Precisament l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agronòmica i Forestal d'aquesta institució acadèmica celebra hui el Dia Mundial de l'Alimentació en gran, amb una agenda completa: una jornada dins de la Setmana Universitària de la Millora Vegetal de la mà de ANOVE i la presentació del Llibre blanc de la Sanitat Vegetal d'Espanya per AESaVe.

La humanitat ha assegurat el seu manteniment amb la selecció genètica i altres eines per a augmentar la productivitat dels cultius i el bestiar. De la “revolució verda” des dels 60 fins a la digitalització de l'agricultura per al nou mil·lenni, el món ha desafiat alimentar l'augment de la seua població: albergarà a quasi 9.700 milions de persones en 2050, segons estimacions de l'ONU i caldrà alimentar-les amb menys superfície de cultiu i l'amenaça dels efectes del canvi climàtic en els recursos naturals. Només els avançaments tecnològics en millora genètica, sanitat vegetal o l'agricultura de precisió, entre altres innovacions recolzades per la ciència, poden garantir produir més aliments amb menys terra, aigua i energia.

Tornem amb Cubero al laboratori, qui conta que abans de la biotecnologia van esdevindre el propi coneixement de les lleis de la genètica, la microscòpia per a detectar deficiències o estructures cromosòmiques adequades, la realització d'un creuament dins d'una espècie o entre espècies, eines que utilitza sempre un millorador, a part de la selecció que és la fonamental. “La biotecnologia és una eina molt poderosa, perquè permet fer canvis molt puntuals d'un ésser viu sense modificar totes les característiques que l'envolten i que ens permeten per exemple introduir una resistència a un insecte o a una malaltia en una planta sense necessitat de fer un creuament. La biotecnologia permet més amb les últimes aportacions amb el famós CRISPR”, indica Cubero. Aquesta tècnica revolucionària s'ha emprat pels científics per a l'edició genètica, agregant, interrompent o canviant les seqüències de gens específics en un ésser viu. És una tècnica molt neta, en comparació, ressalta Cubero, amb la mutació en millora genètica vegetal. “La mutació tradicional era actuar amb un mutagen químic en un teixit vegetal o amb radiació mitjançant raigs X o raigs gammes en instal·lacions adequades. Si es feia així, també canvia un munt de gens al mateix temps, perquè és una mica a l'atzar”. Amb CRISPR es corregeix una lletra de l'alfabet genètic que té el gen corresponent i el converteix en bo, per a exemple per a una aplicació agronòmica important. La biotecnologia és una eina que pertany a moltes disciplines, fonamentalment a la medicina humana i animal i a la seua component farmacèutica lògicament, així com a l'agricultura i la producció vegetal.

És evident la utilitat de la biotecnologia en la sanitat vegetal, que afronta un repte clau per la magnificació del mal als cultius per malalties i plagues en les plantes. S'estima que es produeix quasi un 40% de pèrdues de les collites potencials en els cultius de major significació per a l'alimentació i indústria a nivell mundial. “A més, es produeix l'increment quasi continuat de nous problemes fitosanitaris, conseqüència del trànsit de material vegetal de diferents països, que genera que arriben als nostres camps microorganismes exòtics, com a malalties, patògens, insectes i males herbes, que ocasionen problemes enormes. El cas paradigmàtic és la Xylella fastidiosa en olivar en zones d'Itàlia i ametler en les d'Espanya”, afirma Rafael Jiménez Díaz, Professor Emèrit de la Universitat de Còrdova.

“La biotecnologia ofereix una nova era en la fitopatologia amb enormes possibilitats per a fer un treball de control i gestió d'aquesta mena de problemes”, afig Jiménez Díaz. Exemples: aprofitar la capacitat defensiva que tenen unes plantes per a introduir-la de manera precisa en les plantes d'interés i manipular-la perquè s'expressen amb major extensió en elles; desenvolupar marcadors moleculars i fragments d'ADN per a avançar enormement en la capacitat de diagnòstic de malalties; o potenciar que la planta contrareste l'acció del producte químic que produeix l'agent invasor, causant de la malaltia real, que forma part de la nova millora genètica vegetal que té naturalesa biotecnològica.

Rafael Jiménez Díaz és coeditor del Llibre blanc de la Sanitat Vegetal Espanya, un document d'autoria multidisciplinària en resposta al continuat increment d'importància de les plagues, malalties i males herbes que ha tingut lloc des de la dècada de 1990. “És una visió realista i crítica del panorama actual de la sanitat vegetal al nostre país, que facilite i orient el disseny de polítiques nacionals i autonòmiques adaptades a la realitat actual”, argumenta