Pasar al contenido principal

Els bancals de pedra seca cultivats cerquen el reconeixement de la FAO com a Sistema Important de Patrimoni Agrícola Mundial

Els productors de les Muntanyes d’Alacant i del Sud-Est de València (Diània) comencen a prendre consciència de quines són les possibilitats de treballar plegats creant sinèrgies i posant en vàlua les seues tècniques tradicionals i sostenibles per tal que l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (la FAO) els reconega com a actors d’un Sistema Important de Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM). És a dir, com a generadors i conservadors d’un paisatge agrícola que combina biodiversitat amb un ecosistema resilient i un patrimoni cultural valuós.  Un paisatge irrepetible de bancals de pedra seca en el que des de fa generacions i generacions els nostres avantpassats cultiven varietats autòctones d’oliva, d’ametla i de raïm, així com de garrofes, i d’altres productes tan propis de les nostres muntanyes com la cirera, el perelló o fins i tot la mel. 

Els llauradors, viticultors i productors de derivats d’aquestes matèries primes (com és el cas de la rebosteria tradicional amb l’ametla) estan atents a l’evolució de projectes que poc a poc van veient la llum com el grup Olis de Diània o la carta del paisatge de la pedra seca de la Vall de Pop, promoguts pel Grup d’Acció Local Rural Muntanya d’Alacant (GALRMA). L’objectiu és anar aconseguint valor afegit en les produccions així com arguments de diferenciació que permetran la competitivitat comercial en el mercat actual mitjançant la valorització d’oficis tan tradicionals i tan lligats al nostre patrimoni agrícola. I és que el territori Diànic es caracteritza per agricultors que en la majoria dels casos conreen més d’un producte a la vegada. Com és el cas de la cirera i l’oli a la Vall de Gallinera, o l’ametla, el garrofer i la vinya en territoris més costaners o més lligats a les valls d’interior.  També podem trobar dins d’aquest grup els emprenedors d’altres negocis també lligats a la terra com l’agroturisme.

Aquest llaurador que treballa en règim de minifundi i en parcel·les irregulars on el gruix de la superfície cultivable no pot mecanitzar-se aconsegueix un producte amb una clara especificitat i una unitat de producció irrrepetible. Un paisatge i una manera de treballar la terra amb un component clarament lligat al territori i a les tradicions que conté un clar component social, i a vegades festiu, que enriqueix la cultura local. Des de mercats tradicionals a festes de la verema, de l’escaldà, de la pansa, o del batre (pel que fa al blat).

En aquest sentit, els productors han regat una llavor que pot germinar en un gran projecte que aglutine tot el seu sistema productiu agrícola de forma sostenible. Un espai que en ser reconegut com a únic en el món contribuïsca a enriquir l’economia local lluitant contra l’abandonament rural que posa en perill la seua economia tradicional. 

Aconseguir que el territori diànic esdevinga SIPAM permetrà revifar l’economia local dels seus pobles des del respecte a uns trets identitaris i territorials, amb uns sistemes agrícoles ancestrals especialment singulars. Sistemes basats en pràctiques sostenibles de gestió de recursos naturals adaptades a les particularitats del territori. Una proposta que permet ataüllar un futur i un canvi generacional en agricultors que amb professionalitat es nodreixen de noves tècniques sostenibles que complementen les tradicionals. 

En definitiva, paisatges extraordinaris de xicotets pobles de muntanya adaptats a la biodiversiat agrícola i capaços de ser sostenibles per ells mateixos evitant així la fugida dels més joves per manca de futur i l’abandonament de terres de cultiu i la consegüent pèrdua d’un paisatge agrícola mil·lenari.